1997 11 08 Perdiguero

PERDIGUERO 3.222 MTS.

DISSABTE 8-11-97



Després de preparar a fondo (una conversació de 2 minuts per telèfon) la primera travessia infernal de la temporada, decidim sortir cap a Benasc, sense tenir encara clar quin pic tenim que pujar - cal aclarir que també es lo de menys - així les coses quedem a les quatre del matí baix de ma casa.
Puntual com sempre toca el timbre Pascual, baixo amb els llibres pertinents i els útils de Muntanya pensant que segur que se me oblida alga , com sempre.

Com estàs, com esta ton pare ? ( lacaven de dur a casa, operat de la cadera) tot be, mon pare també . Després de les salutacions pertinents, agafem la carretera i anem cap a Castelló on prenem l´autopista fins que apleguem a la sortida de Salou, ara l´autopista es mes barata, ens costa 1855 pts.

Anem per la carretera fins a Lleida, de allí a Benabarre on agafem el desvio de Graus i fem cap a Benasc a temps de prendre un cafè amb llet i croissants del dia anterior , preguntem quin temps fa (plou i neva , plou i neva....com la cançoneta) i ens diuen que el divendres va nevar fins als 1.200 metres. Passem per Barrabés i veiem que li van be els negocis, ( ha obert un altra tenda ) comprem un mapa de la part del Perdiguero , finalment decidim anar a pujar el Perdiguero axina que ens farà falta el mapa.

Com el avi , no pot vendrem un G.P.S. mos cobra el plànol i sortim tapant-mos els ulls per tal de no vori lo que hi ha allí no sigui cosa que mos entre la vena compraora.

Prenem la carretera cap amunt i anem passant primer el desvio que du a Cerler que mos queda a la dreta poc desprès el desvio per pista que duen al plan de Senarta i el Campin i la entrada de Vallibierna a la dreta la pista que du al refugi de Pescadores. Seguim cap amunt y desprès de passar el desvio de los Baños de Benasc creuem el pont del riu Lliterola , aparquem a la dreta en un aparcament que hi ha .

Mos posem la roba de feina i comencem a pujar per la marge esquerra del riu, al principi sol veiem les marquetes roges que hi han al pont i a les pedres però als 20 o 30 metres ja es veu la senda que cada vegada es veu mes clara.

Sortim a les nou ,altitud 1.600 m. el dia està núvol però per dalt es veu despejat i que el sol comença a brillar, anem pujant darrere de un home que a sortit abans que nosaltres però no es veiem, al aplegar cap als 1.800 metres comencem a xafar neu i es veuen les senyals del que duem davant.

Apleguem a un lloc on en terra hi han dos lletres escrits, per l´esquerra du al la cabana del Forcallo i per la dreta porta al llac de Lliterola , com no ho tenim massa clar, no coneixem el camí i està mig emboirat, prenem la decisió de continuar les xafades del que va davant. Poc després el trobem i ens parem a parlar amb ell i ens diu que ell ja ha estat en la cabana del Forcallo i que el camí sacava allí mateix.

Després de comentar la jugada, decidim continuar cap al Llac de Lliterola direcció ONO que es la que dúiem tota l ´estona.

Com veiem que el riu se encaixona i no sabem lo que hi ha allí, prenem la determinació d´anar cap a la dreta fent cap al Ibon inferior de Lliterola 2.460 metres. el rodegem deixant-lo a l´esquerra i continuem pujant per una canal de pedres seguint els mollonets que trobem pel camí i deixant el riu sempre a la nostra esquerra , una vegada dalt de la canal tenim la vista del Llac de Lliterora baix de nosaltres completament gelat, baixem fins aplegar a ell i continuem pujant per la marge esquerra a trobar la capçalera del llac on creuem el riu 2.730 metres. continuem en direccio ONO hi ha boira i no veiem absolutament res per lo que no sabem exactament si duem la direcció correcta perquè no veiem cap referència, enfront tenim un coll molt clar segurament deu de ser el Collado Inferior de Lliterola, nosaltres anem girant cap a l´esquerra seguin els mollonets però la veritat es que no veiem res i que fa una estona que caminem sense vori on anem i que fa molt de rato que tenim fam i no mengem.

Continuem fent ziz-zagues i pujant cada vegada amb mes neu ,com està tapat per la neu no veiem on xafem i de quan en quan posem el peu on no toca i ens estaquem fins els genolls.

Apleguem als 3.121 metres son les quatre de la vesprada parem a vore si mengem un poc, ens posem “valents” i entrem en calor. Ens assentem darrere duna pedra per tal de taparmos el vent i als deu minuts de estar allí menjant, decidim analitzar la situació: Son les quatre de la vesprada, ens queden dos hores de sol, fa un fred que pela, l´aigüa de la cantimplora està congelada i està nevant . Tenim dos opcions clares per a prendre , o ens quedem a dormir aquí dalt o pegem avall però ja.

Com som majorets i ja tenim enteniment, ens posem d´acord ràpidament , ni acabi el bocata, tanquem la motxilla i comencem a córrer cap avall seguin les marques de les nostres xafades que gràcies a Deu encara es veuen clares . Anem baixant ràpidament , hi han trossos que el vent i la neu casi han tapat les marques de les xafades però sense grans problemes apleguem al llac de Lliterola. Una vegada aquí el camí ja es nota mes , anem fent dreceres per tal de avançar lo màxim possible , de quan en quan peguem algun que altre revolcó per la neu sense gran importància.

Entrem al bosquet quan es fa de nit però amb la suficient llum com per a caminar sense problemes, el camí al final se fa llarg però realment sols ens costa dos hores baixar.

Apleguem a la carretera i allí està el cotxe de Pascual ben aparcat i esperantmos per a anar a casa on aplegarem a les 11 de la nit.