lunes, 22 de julio de 2013

Del Balaïtous a la Pica D'Estats (Anexos)



En estos enlaces vamos a poner los diferentes archivos que considero que pueden ser de interés para saber como se ha hecho la actividad.

Para poder ver los tracks, evidentemente, debemos tener en nuestro ordenador algún programa capaz de leer los archivos (Mapsource, Base Camp, OziExplorer, CompeGPS...).


TRACKS

 

En este archivo, hay varios tracks:

000 - Es el track completo desde el Balaïtus a la Pica d'Estats en color negro.
001 - Son varias etapas en un track de color rojo oscuro que va desde el Ref. de la Sarra al Ref. de Pineta.
002 - Son varias etapas en un track de color rojo oscuro que va desde el Ref. de Pineta al Ref. Angel Orús.
003 - Son varias etapas en un track de color rojo oscuro que va desde el Ref. Angel Orús al vivac en el ibón Medio de Coronas.
004 - Son varias etapas en un track de color rojo oscuro que va desde el vivac en el ibón Medio de Coronas a Áreu.

01 hasta el 40 .- Son los tracks diarios uno por jornada y cada uno de ellos de diferente color para ver más facilmente las distintas jornadas.

Si comprobamos los horarios de las fotos y los vinculamos con el track podemos saber exactamente donde se tomó cada una de las fotos.


IMÁGENES

 

En el siguiente enlace podéis ver las fotografías de la travesía. Si miramos la hora en que se hizo la foto y la fecha, podemos ubicar perfectamente todas las fotos comprobando en  los puntos del track los mismos datos.


ANEXOS

 

Anexos que por falta de espacio opté por no ponerlos en el libro. Por si alguien estuviese interesado lo añado en los siguientes enlaces:



lunes, 24 de junio de 2013

Del Balaïtous a la Pica D'Estats

Parece que ya va quedando menos para poder ver impreso el libro de la aventura que llevé a cabo en el otoño de 2011. Me llevó mucho tiempo estudiar el recorrido, calcular la comida, preparar toda la  infraestructura… Escribir el libro, ni os cuento.

He de agradecer  a los amigos –como siempre– la ayuda que me han prestado a todos los niveles: corrección de tracks y textos, retoque de fotografías, maquetación y presentación en la red.

Ahora que el libro ya está listo para imprimir, hay que decidir cuántos ejemplares imprimiremos y en qué sistema lo haremos. Vamos a darnos un tiempo prudencial para ver la respuesta y el interés que despierta el libro. Necesitamos saber (aproximadamente) cuánta gente estaría interesada en adquirir el libro y, de este modo, en función de la cantidad, haríamos una tirada determinada.

Las características del libro son:
  • Formato A-4, encuadernación rústica con solapas, 190 páginas a todo color.
  • El precio del libro oscilará entre 20 y 25 €, en función del total que podamos imprimir. Se trata de ajustar al máximo la tirada para no tener que dejar en herencia a mis hijos los ejemplares sobrantes, pues no sé si les hará mucha ilusión. Si no hubiera suficiente demanda para imprimirlo en offset, recurriríamos a la impresión digital, que nos permitiría editar el número exacto de ejemplares demandados, eso sí, a un precio sensiblemente superior al de la imprenta convencional.
  • El proyecto incluye también un CD con el track, (A: completo de principio a fin, B: en cuatro bloques  y C: por jornada.) y una amplia selección de fotos (nos pareció excesivo incluir las 1.400 que realicé).
Tan sólo resta deciros que el que esté interesado puede contactar conmigo vía correo electrónico, Facebook, o de cualquier otro modo. De este modo iremos confeccionando la lista de todos aquellos que estáis ilusionados en que este proyecto pueda ser realidad en un futuro no muy lejano.

A continuación podéis ver una muestra de los contenidos del libro: portada, presentación, índice y un capítulo (la primera etapa de las cuarenta que forman la aventura).

Presentación (PDF)
Primer capitulo (PDF)

martes, 8 de mayo de 2012

Transpirináica GR-11

.




Transpirináica GR-11
tramo de Salenque a Andorra

1.-Ospitau de Vielha-Ref. de Colomers

2.-Ref. de Colomers - Ref. Mallafré

3.-Ref. Mallafré - Geneta d´Aneu

4.-Gineta d´Aneu - Estaón

5.-Estaón - Boldís Sobirá

6.-Boldís Sobírá - Areu

7.-Areu - Ref. Josep Mª Monfort

8.-Ref. Josep Mª Monfort - Andorra.

Aquestes son les etapes que nosaltres vam fer, no vol dir que siga lo millor.
Son etapes mes be curtes , per a poder gaudir de les vesprades lliures i vore els pobles que trobem.

jueves, 5 de agosto de 2010

2010 08 01 Corona del Glaciar de Vignemale

Acceso: Carretera de Gavarnie al Puerto de Bujaruelo y desvio al Barrage d'Ossoue.
Punto de Partida: Del parquing de la presa
Dificultad: AD (descompuesto en algunos tramos), expuesto en la mayoria del recorrido a partir del Cerbillona.
Tiempo: 14h.20' parando 1h. 55'.
Material: Un cordino de 30 m. de 8 mm.
una cinta para rapelar, zapatillas de montaña , crampones (por si acaso), piolet
fecha : 2010 08 01 Pascual Peris, Basilio Carda, Sergio Martín, Josep Antoni Martin.




Despres de sortir de Vila-real a les 16:30 i passar pel Coll del Portalet entrem a França i pasem per les poblacions de Laruns, Eaux Bones, Gourette, Argeles-Gazost, Luz Saint Sauver, Gedre i Gavarnie, una vegada en el poble, no més sortir anem cap al Puerto de Bujaruelo i de seguida deixem aquesta carretera per un desvio que ens du al vall d'Ossoue. Anem cuatre kilometres de carretera asfaltada i després continua una pista que si anem en cuidao no hi há problema, despres de tres kilometres ( es pot continuar un kilometre més) deixem el cotxe en un aparcament a l'esquerra i mos posem a dormir a les 00:30 hores del diumenge.




7:07 Sortim de l'aparcament una vegada pres el desdejuni, anem per la pista que ara es GR-10 i anem per l'esquerra del riu, poc després deixem a l'esquerra la cabanya d'Ossoue, i la pista es trasforma en senda que seguirem, cuan creuem el riu per un pontet de fusta, la senda s'enfila cap al ref. de Bayssellance per tal de passar esta primera muralla de pedra.




9:15´Apleguem al ref. després d'esta pujada que salva un desnivell de 800 metres lo que aprofitem per a esmorçar.
Després d'esmorçar pugem cap a l'Hourquette d'Ossoue 2.734 m. hon apleguem a les 9:57 i tot seguit girem cap a l'esquerra per la cresta i seguint la traça d'una mig esborrada senda fins aplegar al



Petit Vignemale de 3.032 m. primer gran mollonet cimer en el que mos fem la foto que toca. Continuem per la dreta de la cresta cap a la Glacera des Houlettes fins aplegar al pas de cavall que també el pasem per d'alt o be per la dreta cada ú com mes fàcil li es. A les 11:07 apleguem al Col des Glariers en vistes al Ref. des Oulettes. En este punt mirem el pico que tenim davant i que hem de pujar per la veta marron que diuen les guies, de llun pareix molt dificil però en cuant apleguem a la paret anem pujant per l'esquerra sense cap dificultat.

Espalda de Chausenque 3.154 m. 11:46´. El tram que ve a continuació no presenta cap dificultat i tot seguit apleguem a la

Punta Chausenque 3.204 m
. A les 12:22´ i a 3.047 metres, estem en la glacera, deixem les motxilles i pujem cap a la dreta a buscar el seguent pic, al que fem cap a les 12:38´Pitón Carré 3.197 m.
Tornem a baixar per on em pujat i arrepleguem les motxilles que habiem deixat en la glacera, i girem cap al Couloir de Gaubé, passem mirant de reull la terrible caiguda que hi ha i continuem per la part superior del glacial a buscar la pujada al cim. a les 12:57 i a 3.175 m. comencem a pujar cap a la dreta just en el moment en què comença a xispejar, un poquet mes amunt l'aigua es torna pedra, que fem?, que hem de fer ?, un colp ací continuem cap amunt i una vegada dalt ja parlarem.


A les 13:26´el GPS em marca 3.294 m. Pique Longue, mos fem la foto en el verteç geodesic i pareix que la plutja no vaja a més, decidim continuar per la cresta a fer la corona del glacial mentres les condicions ho permeten.
Continuem per la cresta ara plou ara para, ara cau pedra ara para, fins aplegar al Clot de la Hount 3.289 m. apleguem a les 13:51, de así al Coll de Cerbillona, està plovent i decidim parar a



les Groutes de Russell per a menjar i vore si mentres para , si para continuem i si segueix ploven pegarem avall, perque passar ací la nit i que demà continue ploven tampoc es plan.
Després de dinar decidim continuar per la cresta perque a més mos pilla de pas per anar cap al cotxe.
A estes hores ja fa estona que hem decidit, deixar les Agulles per a un altra vegada aixina que lo que mos preocupa es fer la corona del glacial sense desviamos de la cresta per tal d'acurtar la jornada.
Despres de tornar al Coll de Cerbillona continuem



la cresta cap al Pico de Cerbillona 3.247 m. i 15:14´, ara continuem direcció al Cdo. Lady Lister, tot seguit per la cresta fem cap al Pico Central 235 m. Son les 15:28´. Este tram que va ara es el mes aeri de tot el recorregut, amb una caiguda cap a la dreta impresionan, em recorda els tobogans del Circ de Troumuse, es espectacular i no gens dificil de fer lo que resulta molt bonic.
16:15´Montferrat 3.219 m. fem les fotos de rigor i continuem, a partir d'ací el terreny es més descompost i anem baixan per l'esquerra la majoría dels obstacles que presenten més dificultat, apleguem hon està el



primer anell que es una cinta blanca amb una corda de 12mm. posats en una pedra cuadrà, en este punt com no mos pareix molt dificil, ho destrepem i continuem per la cresta anan amb conte fins aplegar a la


Punta Superior del Tapou 3.132 m. 17:00´. Seguim per la cresta recolzant les mans de tant en tant i amb molta cura amb lo que fem perque la roca esta no es de fiar, Apleguem a la Punta Inferior del Tapou 3.124 m. 17:14´. Baixant d'ací trobem una bretxa que hi há un ràpel montat amb un maillon i ara si que montem el rapel per tal de baixar a la bretxa i continuem cap al pic seguent, despres d'una pujada sense cap dificultat apleguem al Gran Tapou 3.150 m. a les 18:00´. Enfront tenim un coll suau al que baixem i pugem a l'altre costat, en una curteta pujada fem cap al Pic du Milieu 3.130 m. 18:11´ últim dels pics que teniem pensar fer.


Ara tornem al coll entre el Mieu i el Tapou i seguint la senda anem baixant i feixant-mos en els llacs que tenim enfront i que mos han de quedar a la nostra dreta , just després dels llacs i a l'esquerra d'ells, veiem un mollo gros al que mos hem d'enfilar per tal de no perdre la senda, fins que apleguem al
Ruisseuau de Labassa , es una riuet que seguim en una bifurcació de sendes que anem cap a l'esquerra direcció a la Gave d'Ossue i a la pista que veiem que baixa cap a ras de riu, una vegada en el riu en deu minuts estem a l'aparcament hon habiem deixat el cotxe 21 hore i 28minuts una jornada per a recordar.

2010 08 01 Corona del Glaciar de Vignemale

martes, 8 de septiembre de 2009

2009 07 23 Gabietos-Perdido



ENCADENAMENT DE PICS EN EL CIRC DE GAVARNIE
A les 8:07, sortim cap al Port de Boucharo, que està a un Km i pico del pàrquing, girem cap a l'esquerra seguint el sender que porta al Ref. de Serradets i que forma part dels camins del Parc des Pirineus, a les 8:45 ja estem baix del gla ciar dels Gabietos i anem cap a les aigües que surten d'ell.


Passem per uns geleres i pugem deixant a la nostra esquerra la cascada que surt per unes roques roges i polides per l'acció del gel fins aplegar al gla ciar, allí mos encordem i tirem amunt per la dreta deixant a la nostra esquerra el glaciar.


Son les 11:07 quan apleguem a la part de d'alt i anem a buscar unes roques a la dreta d'uns restos de gel que hi han mes alts, mos llevem la corda per pujar mes còmodament.
Coll de Gabietos, 12;30, anem cap a la nostra dreta a Buscar el GABIETO ORIENTAL (3.034 m. 12:30 h.), mos fem la foto i tot seguit anem per la cresta fins al GABIETO OCCIDENTAL (3.036 m. 12:49 h.).
Per a tornar al Coll dels Gabietos tornem per la vesant sud directes al coll i mirant ja el camí que puja per l'oest al Taillon.
Com veiem traces molt clares de camí, no mes apleguem al coll comencem a pujar sense perdre gens de temps, puja suaument al principi per unes roques d'un color ocre i quan la roca es torna mes grisa el camí es fa mes empinat.
TAILLÓN,(3.146 m. 16:31 h.) fem fotos i admirem cap a l'Est la cresta que tenim per davant veien en primer terme el Dedo, el Bazillac i la Cascada de Gavarnie i la resta mos ho tapen els núvols que en este moment tapen el paisatge.
Fa un vent molt fort i desagradable per lo que no mos encantem massa i de seguida comencem a baixar cap a l'Est.
Abans d'aplegar al Dit, el vent segueix bufant amb força i de quan en quan podem contemplar la meravella que és el Circ de Gavarnie al complet amb tots els Pics i la Gran Cascada, el Dit des d'este costat queda indefinit per la presencia del Balzillac que fa que no es veia amb claredat.
Apleguem al Dedo poc abans de les quatre de la vespra, el passem per la part sud i mon anem per baix del Balzillac contempla'n la quantitat de bivacs que hi han, com en tot el dia no em menjat res, parem a pegar un mosset passades les quatre, mentrestant uns pardalets preciosos mos contemplen.
No ho fem massa llarg i de seguida peguem amunt a buscar el Coll de los Isards i d'allí pegant-li la volta pel sud apleguem a la cresta, allí deixem la motxilla i continuem per la cresta a l'Oest fins aplegar al CASCO, (3.012 m. 18:13 h. ), segueix bufant el vent però la vista es molt bona encara que hi ha alguns núvols, es veuen els pics dels Gabietos, El Vignemale i tot lo que hi ha en mig entre nosaltres i cap a l'Este vegem perfectament el Monte Perdut, Cap al Sud davant nostre tenim el Descarregador però veiem fins el prepirineu oscense.
Baixem cap al Torre, per geleress i terrasses a buscar un lloc per a passar la nit. Hem de buscar aigua.
El dia 23 sobre les 19:36 i a 2.885 muntem el bivac baix de la Torre de Marboré. El lloc es perfecte, posem un sostre que portem, i anem a buscar aigua per a omplir les cantimplores, una vegada mengem mos posem dins dels sacs per a passar la nit.
A les 8:03 comencem a pujar per geleres i terrasses cap a la cresta, una vegada en ella deixem les motxilles i continuem cap a l'Oest fins aplegar al TORRE DE MARBORÉ, (3.009 m. 8:48 h.) el GPS em marca 3.015 m. me dona una diferencia de 6 m de més.
Desprès de deu minuts de mirar el paisatge comencem a baixar cap a l'Est en direcció al 'Espatlla de Marboré, fem igual que en els dos pics anteriors, el rodegem pel Sud fins aplegar a la cresta i després continuem cap a l'Oest fins aplegar al ESPALDA DE MARBORÉ, (3.075 m. 10:59 h.), la pedra d'este pic es d'un color mes be gris, a partir d'ací els pics de la Cascada son un objectiu més fàcil ja que no hi han grans desnivells i sols es tracta de continuar per la cresta.
Apleguem al PICO OCCIDENTAL DE LA CASCADA, (3.098 m. 10:59 h.) este pic es mes roget que l'anterior, hi ha una fita d'unes cinc pedres i allí mateix mos fem la foto de rigor i baixem cap a l'Est per una ximenera molt descomposta.
Continuem cresta avant cap al PICO CENTRAL DE LA CASCADA, (3.108 m. 11:45 h.) que està format per una forqueta per lo que marque els dos pics per que no hi haja cap dubte, el primer dels dos me dona una altitud de 3.108 m., i el segon dona exactament lo mateix,
Baixem cap al PICO ORIENTAL DE LA CASCADA, (3.161 m. 12:13 h.), d'un color mes roig que els dos anterior que eren mes blancs, anem per la cresta i abans d'aplegar fem una xicoteta grimpada sense cap dificultat, una vegada d'alt mos fem els tres junts una foto amb el Marboré darrere.
Després de mitja hora de caminar per la cresta apleguem al pic MARBORÉ, (3.248 m. 12:52 h.) des d'on veiem una vista espectacular dels Astazous, tot el circ de Gavarnie, la vesant Oest del Cilindre, cap al Sud tota la part del Descarregador, es veu perfectament el Vignemale.... mires cap on mires es espectacular.
Ara toca fixar-se en el camí, vegem com per la cresta es pot anar perfectament cap al Cilindre fins a on veiem que la terra canvia de color i es torna gris, en eixe moment girem cap a la dreta per a pegar-li la volta al Cilindre per la vesant Sud sense perdre molta altura.
En este punt mos separem, jo vaig per d'alt i Sergi i Basi-li van per baix per a passar la morrena que hi ha a l'Oest del Cilindre i baix del Coll del Marboré que es un caos de pedres soltes, a l'altre costat mos tornem a ajuntar i com ja es tard parem a pegar un mosset.
Continuem per la senda que em trobat i continuem per ella fins aplegar al “Pequeño Lago Helado”, on deixem les motxilles i comencem a pujar cap amunt del corredor del Cilindre deixant el never a la nostra dreta i pujant per la cresta rocosa que hi ha a l'esquerra.
Estem en PITÓN SO DEL CILINDRO, (3.180 m. 17:22 h.), uns xics que hi han allí mos fan una foto amb el Monte Perdut i el Dedo darrere nostre, al mateix temps nosaltres els fem unes fotos a ells dos.
A continuació tirem per la ximenera amunt, fins aplegar al CILINDRO, (3.314 M. 17:48 h.) Fem les fotos que toquen, una massa enorme de núvols parats en les parets del circ de Gavarnie, el llac de Marboré, les fotos en la fita del cim, la foto amb el perdut de fons, en fi lo que toca, i cap a vall.
Una vegada baix, Sergi ja ha muntat el bivac, hi ha portar les motxilles al lloc i ha triat el lloc mes bonic per a passar la nit al costat del llac, una meravella.
Sopar i dormir, a les vuit ja estem dins del sac i diuen que hi ha algú que esta ronca'n. A les set i mitja, comencem a pujar passant pel costat del llac i enfilant-nos cap a l'escopidera deixant el gla ciar a l'esquerra fins que s'acaba la neu i estem a l'alçaria del Dit de Monte Perdido, llavors creuem cap a l'esquerra directes al coll que hi ha entre el Perdut i el Dit.
Apleguem a la paret i agafa la segona canal de l'esquerra i cap amunt fins a un replanell que hi ha un clau en la paret de l'esquerra, cal tindre cura amb les preses que son insegures i estan molt soltes, una mica mes amunt hi ha un anell amb unes cintes a la dreta i poc desprès un altre anell de cintes a la meva esquerra, DEDO, (3.179 m. 8:23 h.)
Ara toca baixar, monte un ràpel en l'anell de la part de d'alt però la corda no m'aplega baix per lo que he de muntar un altre ràpel mes avall en el segon anell per a poder aplegar baix del tot.
Recollim el material i a buscar el Coll del Perdut, i d'allí baixem per la besant E a buscar la punta d'Esparrets, anem baixant fins que la cosa es complica i Basi-li opta per quedar-se i segueixo assoles, baixe per uns canalons oberts per l'aigua i que en alguns punts tenen gel per lo que em resulta difícil e insegur, una vegada puc sortir de les canals, gira cap al N per damunt d'uns geleres i busque el coll, continua per la cresta fins aplegar al ESPALDA D'ESPARRETS, (3.084 m. 10:23 h.)
Torné pel mateix camí cap amunt ara en vegada de pujar pels canalons d'aigua que no m'abellís tornar a pujar, pegue amunt una miqueta abans d'aplegar a les caigudes de l'aigua.
Conforme estic pujant veig un anell, es veu que algú mes ha tingut un mal pensament, continua amunt fins aplegar on està Basi-li i els dos junts puguem cap al Perdut.
MONTE PERDIDO (3.355 m. 11:33 h.) Fem fotos de tots els voltants, el dia es molt clar, després d'estar bufant el vent tots estos dies l'atmosfera esta neta del tot. Fem fotos a tots els punts al voltant i peguem avall per la via normal, està ple de gen, després d'anar per tots els pics del voltant i no trobar a ningú, açò pareix la fira.
Bo, una vegada baix en el petit llac gelat, arrepleguem el bivac i decidim anar cap a casa lo mes aviat possible.
Agafem el camí que baixa cap a Goriz, però abans d'aplegar girem cap a la dreta a buscar el Colla-ho de Millaris i el de darrere que es veu de lluny i es el que mos serveis de referència, Colla-ho del Descarregador, sempre en direcció 290ª i pujant suaument sense parar.
Parem a dinar en un riuet que baixa de la Torre sobre les 15:11h. Peguem un mosset ràpid i continuem pujant cap amunt a buscar el coll del Descargador, en el mateix coll coincidim amb un grupet de gen que estan descansant, ací es on el camí s'uneix amb el que ve de Goriz i el seguim cap a la dreta, davant de nosaltres apareix primer el Dit, després e Bazillac i mes tard la Brecha, continuem pujar per la senda fins aplegar a la Gruta de Casteret.
Entrem en la gruta fins a la balla metàl•lica que hi ha i desprès de vore com surten dos francesos de dins de la cova ens anem cap a la Bretxa de Roldán, la senda no existeix perquè anem entre blocs de pedres però el camí està perfectament marcat amb fites per tot arreu.
Una vegada en la Bretxa baixem cap al refugi i desprès de pegar un trago d'aigua enfilem la senda cap al coll de Serradets i d'allí anem cap al Coll de Bujaruelo passant per baix del Dedo, Bazillac, Taillon, Gabietos....carretera i fins al cotxe.
Sense parar a menjar fem cap a casa a les tres del matí.
Sergi Martín
Basilio
Josep Antoni Martín

2008 10 10 Punta de las Olas - Perdut

2008-Octubre- 10 y 11.
Encadenamiento de cumbres en la zona de Ordesa-Monte Perdido.
TRASLADOS DE COCHE:
Después de trabajar sobre las 19:30 tomo camino de Pineta saliendo de Vila-real por el Eix Almenara-Borriol y tras pasar la Vall, d´Uixó giro a la derecha por la indicación de Teruel , al poco ya estoy en la Autovía Mozárabe que me llevará hasta las inmediaciones de Huesca, y de aquí por Barbastro , Ainsa y Bielsa hasta Pineta donde llego sobre las dos de la mañana.
A las 8:05 después de tomar un café con leche calentito (lo llevo dentro del termo) comienzo a caminar sin ver absolutamente nada pero después de pasar por unos aseos que están en lo que es la pista de esquí de fondo, veo las primeras marcas del GR-11 que ya no dejaré hasta el desvío del Punta de las Olas.
Después de pasar por un bosque precioso que al principio es de hayas, boj, pinos y sobre todo muchas raíces que sobresalen del terreno, voy ganando altura muy rápidamente, pronto sobre los 1600 metros desaparecen el boj y poco después las hayas y sobre los 1800 metros después de pasar por una fuente hecha con un cuadradillo de hierro, desaparecen también los pinos. Al otro lado del valle de pineta en los Llanos de La Larri y La Estiba, se observa también como ha desaparecido la vegetación a esta altura.
Se ve la primera vista del Cdo. De Añisclo, a la izquierda y sobre mi cabeza distingo a ver la roca característica que enmarca el collado por debajo del pico del mismo nombre.
Una vez llegado al collado y girando la vista a mi derecha el espectáculo es impresionante, de izquierda a derecha se observa El pico de Añisclo, el Barranco impresionante corte en el terreno que no se llega a ver el fondo, los picos de la punta de las Olas, el Soum de Ramond, Los baudrimont y la Espalda de Esparrets, hay de todo.
Continúo por la cresta dirección NO viendo a mi derecha al fondo del valle el Parandor Nacional de Pineta.
Sigo el GR-11 y después de pasar por debajo de una caída de agua y el paso de las cadenas para poder pasar un plano inclinado y algo helado, llego sobre las dos y cuarto al desvío que está a la derecha marcado por hitos para subir a la Punta de las Olas, sigo los mojones que me llevan hasta la cima donde llego a las 15:15 horas.
La niebla lo envuelve todo y apenas llego a ver el Pico Baudrimont SE que tengo que tomar como referencia , no obstante siguiendo las notas que tengo en la libretita miro por la brújula y marco una visual que me deja claro donde tengo que ir.
No hay ninguna duda para subir al Baudrimont SE y bajo por el mismo sitio dirección NO hacia el otro Baudrimont, el NW, sin ningún problema por debajo de la falda del Soum de Ramónd me dirijo al Cuello del Monte Perdido y bajando por el nevero con cuidado (crampones y piolet ) me dirijo hacia la arista norte y por toda la cresta se sube sin ningún problema hasta la cima del pico.
Hago las fotos de rigor, a la Aguja de Esparrets, al Soum de Ramond, una autofoto que sale fatal, como si fallara la batería y vuelta a bajar hasta el Cuello del Perdido donde hago una foto ahora sí muy nítida de por donde he bajado del boudrimont NW, subo hacia el Soum de Ramond y como se hace de noche a las siete , monto el invento del poncho y me dispongo a pasar la noche a 3.135 metros en un recoveco muy adecuado.
A las 8:16 estoy desmontando el vivac y comienzo a subir en dirección O. hacia el Soum de Ramond donde llego a las 9:17 y estoy haciendo fotos del Taillón, Perdido, Cabezera del Arazas, y una foto que me hago en el Soum de Ramond a las 9:26.
Comienzo a bajar sin tener muy claro por donde pero siguiendo los hitos, bajo perfectamente aunque visto después desde lejos parece imposible que haya una bajada , es realmente preciosa la bajada.
Siguiendo un itinerario imaginario marcado desde arriba del Soum me dirijo al Punta de las Escaleras i sin ningún contratiempo subo al pico a las 10:46, desde aquí hago las fotos de donde vengo y a donde voy y continúo dirección al Perdido dirigiéndome hacia una canal que se ve en el escalón que tengo enfrente entre el perdido y el Punta de las Escaleras.
Se sube la canal sin ninguna dificultad y posteriormente otra chimenea parecida a la anterior pero un pelín mas técnica.
Haciendo zig-zags voy subiendo dirección al Perdido donde llego a las 12:30, hago las fotos de turno y me dirijo a la Espalda de Esparrets , bajando en dirección 108º hacia la Espalda de Esparrets,creo que estoy en el punto y marco el Waypoint en el GPS, una vez en casa, me coy cuenta de que me he quedado a unos metros y no he llegado , bueno ya tengo excusa para volver.
Vuelta a Subir al Cuello entre el dedo y el Perdido y de allí al pequeño lago helado, siguiendo las marcas de las piedras me dirijo a Goriz pero pensando en no bajar hasta el refugio sino que voy girando sin perder altura sobre los 2.300 metros a buscar el Cdo. Superior de Goriz y de allí por el GR-11 Vuelta hacia el cruce de la subida al Punta de las Olas, después de pasar por éste, continúo y vuelvo a pasar por las cadenas y de allí al Cdo. De Añisclo, donde llego a las 18:34, es tarde pero hay que seguir bajando, al final se me hace de noche y a las 9 después de un par de caídas sin consecuencias, me dispongo a montar un vivac para evitar males mayores.
Paso la noche bien resguardado y menos mal porque está toda la noche lloviendo. A las 6:30 y con un agua a cántaros me despierata unas voces, después de hacer las presentaciones pertinentes, continúo durmiendo hasta las 8 que me despierto y recojo el material y continúo bajando , llego al Refugio de Pineta y por la carretera me dirijo al parquing donde llego a las 9:32 del 12 de Octubre.
Me queda pendiente el Dedo de Monte Perdido y la Espalda de Esparrets. Asi que volveré.