2009 07 23 Gabietos-Perdido

ENCADENAMENT DE PICS EN EL CIRC DE GAVARNIE
A les 8:07, sortim cap al Port de Boucharo, que està a un Km i pico del pàrquing, girem cap a l'esquerra seguint el sender que porta al Ref. de Serradets i que forma part dels camins del Parc des Pirineus, a les 8:45 ja estem baix del gla ciar dels Gabietos i anem cap a les aigües que surten d'ell.

Passem per uns geleres i pugem deixant a la nostra esquerra la cascada que surt per unes roques roges i polides per l'acció del gel fins aplegar al gla ciar, allí mos encordem i tirem amunt per la dreta deixant a la nostra esquerra el glaciar.

Son les 11:07 quan apleguem a la part de d'alt i anem a buscar unes roques a la dreta d'uns restos de gel que hi han mes alts, mos llevem la corda per pujar mes còmodament.
Coll de Gabietos, 12;30, anem cap a la nostra dreta a Buscar el GABIETO ORIENTAL (3.034 m. 12:30 h.), mos fem la foto i tot seguit anem per la cresta fins al GABIETO OCCIDENTAL (3.036 m. 12:49 h.).
Per a tornar al Coll dels Gabietos tornem per la vesant sud directes al coll i mirant ja el camí que puja per l'oest al Taillon.
Com veiem traces molt clares de camí, no mes apleguem al coll comencem a pujar sense perdre gens de temps, puja suaument al principi per unes roques d'un color ocre i quan la roca es torna mes grisa el camí es fa mes empinat.
TAILLÓN,(3.146 m. 16:31 h.) fem fotos i admirem cap a l'Est la cresta que tenim per davant veien en primer terme el Dedo, el Bazillac i la Cascada de Gavarnie i la resta mos ho tapen els núvols que en este moment tapen el paisatge.
Fa un vent molt fort i desagradable per lo que no mos encantem massa i de seguida comencem a baixar cap a l'Est.
Abans d'aplegar al Dit, el vent segueix bufant amb força i de quan en quan podem contemplar la meravella que és el Circ de Gavarnie al complet amb tots els Pics i la Gran Cascada, el Dit des d'este costat queda indefinit per la presencia del Balzillac que fa que no es veia amb claredat.
Apleguem al Dedo poc abans de les quatre de la vespra, el passem per la part sud i mon anem per baix del Balzillac contempla'n la quantitat de bivacs que hi han, com en tot el dia no em menjat res, parem a pegar un mosset passades les quatre, mentrestant uns pardalets preciosos mos contemplen.
No ho fem massa llarg i de seguida peguem amunt a buscar el Coll de los Isards i d'allí pegant-li la volta pel sud apleguem a la cresta, allí deixem la motxilla i continuem per la cresta a l'Oest fins aplegar al CASCO, (3.012 m. 18:13 h. ), segueix bufant el vent però la vista es molt bona encara que hi ha alguns núvols, es veuen els pics dels Gabietos, El Vignemale i tot lo que hi ha en mig entre nosaltres i cap a l'Este vegem perfectament el Monte Perdut, Cap al Sud davant nostre tenim el Descarregador però veiem fins el prepirineu oscense.
Baixem cap al Torre, per geleress i terrasses a buscar un lloc per a passar la nit. Hem de buscar aigua.
El dia 23 sobre les 19:36 i a 2.885 muntem el bivac baix de la Torre de Marboré. El lloc es perfecte, posem un sostre que portem, i anem a buscar aigua per a omplir les cantimplores, una vegada mengem mos posem dins dels sacs per a passar la nit.
A les 8:03 comencem a pujar per geleres i terrasses cap a la cresta, una vegada en ella deixem les motxilles i continuem cap a l'Oest fins aplegar al TORRE DE MARBORÉ, (3.009 m. 8:48 h.) el GPS em marca 3.015 m. me dona una diferencia de 6 m de més.
Desprès de deu minuts de mirar el paisatge comencem a baixar cap a l'Est en direcció al 'Espatlla de Marboré, fem igual que en els dos pics anteriors, el rodegem pel Sud fins aplegar a la cresta i després continuem cap a l'Oest fins aplegar al ESPALDA DE MARBORÉ, (3.075 m. 10:59 h.), la pedra d'este pic es d'un color mes be gris, a partir d'ací els pics de la Cascada son un objectiu més fàcil ja que no hi han grans desnivells i sols es tracta de continuar per la cresta.
Apleguem al PICO OCCIDENTAL DE LA CASCADA, (3.098 m. 10:59 h.) este pic es mes roget que l'anterior, hi ha una fita d'unes cinc pedres i allí mateix mos fem la foto de rigor i baixem cap a l'Est per una ximenera molt descomposta.
Continuem cresta avant cap al PICO CENTRAL DE LA CASCADA, (3.108 m. 11:45 h.) que està format per una forqueta per lo que marque els dos pics per que no hi haja cap dubte, el primer dels dos me dona una altitud de 3.108 m., i el segon dona exactament lo mateix,
Baixem cap al PICO ORIENTAL DE LA CASCADA, (3.161 m. 12:13 h.), d'un color mes roig que els dos anterior que eren mes blancs, anem per la cresta i abans d'aplegar fem una xicoteta grimpada sense cap dificultat, una vegada d'alt mos fem els tres junts una foto amb el Marboré darrere.
Després de mitja hora de caminar per la cresta apleguem al pic MARBORÉ, (3.248 m. 12:52 h.) des d'on veiem una vista espectacular dels Astazous, tot el circ de Gavarnie, la vesant Oest del Cilindre, cap al Sud tota la part del Descarregador, es veu perfectament el Vignemale.... mires cap on mires es espectacular.
Ara toca fixar-se en el camí, vegem com per la cresta es pot anar perfectament cap al Cilindre fins a on veiem que la terra canvia de color i es torna gris, en eixe moment girem cap a la dreta per a pegar-li la volta al Cilindre per la vesant Sud sense perdre molta altura.
En este punt mos separem, jo vaig per d'alt i Sergi i Basi-li van per baix per a passar la morrena que hi ha a l'Oest del Cilindre i baix del Coll del Marboré que es un caos de pedres soltes, a l'altre costat mos tornem a ajuntar i com ja es tard parem a pegar un mosset.
Continuem per la senda que em trobat i continuem per ella fins aplegar al “Pequeño Lago Helado”, on deixem les motxilles i comencem a pujar cap amunt del corredor del Cilindre deixant el never a la nostra dreta i pujant per la cresta rocosa que hi ha a l'esquerra.
Estem en PITÓN SO DEL CILINDRO, (3.180 m. 17:22 h.), uns xics que hi han allí mos fan una foto amb el Monte Perdut i el Dedo darrere nostre, al mateix temps nosaltres els fem unes fotos a ells dos.
A continuació tirem per la ximenera amunt, fins aplegar al CILINDRO, (3.314 M. 17:48 h.) Fem les fotos que toquen, una massa enorme de núvols parats en les parets del circ de Gavarnie, el llac de Marboré, les fotos en la fita del cim, la foto amb el perdut de fons, en fi lo que toca, i cap a vall.
Una vegada baix, Sergi ja ha muntat el bivac, hi ha portar les motxilles al lloc i ha triat el lloc mes bonic per a passar la nit al costat del llac, una meravella.
Sopar i dormir, a les vuit ja estem dins del sac i diuen que hi ha algú que esta ronca'n. A les set i mitja, comencem a pujar passant pel costat del llac i enfilant-nos cap a l'escopidera deixant el gla ciar a l'esquerra fins que s'acaba la neu i estem a l'alçaria del Dit de Monte Perdido, llavors creuem cap a l'esquerra directes al coll que hi ha entre el Perdut i el Dit.
Apleguem a la paret i agafa la segona canal de l'esquerra i cap amunt fins a un replanell que hi ha un clau en la paret de l'esquerra, cal tindre cura amb les preses que son insegures i estan molt soltes, una mica mes amunt hi ha un anell amb unes cintes a la dreta i poc desprès un altre anell de cintes a la meva esquerra, DEDO, (3.179 m. 8:23 h.)
Ara toca baixar, monte un ràpel en l'anell de la part de d'alt però la corda no m'aplega baix per lo que he de muntar un altre ràpel mes avall en el segon anell per a poder aplegar baix del tot.
Recollim el material i a buscar el Coll del Perdut, i d'allí baixem per la besant E a buscar la punta d'Esparrets, anem baixant fins que la cosa es complica i Basi-li opta per quedar-se i segueixo assoles, baixe per uns canalons oberts per l'aigua i que en alguns punts tenen gel per lo que em resulta difícil e insegur, una vegada puc sortir de les canals, gira cap al N per damunt d'uns geleres i busque el coll, continua per la cresta fins aplegar al ESPALDA D'ESPARRETS, (3.084 m. 10:23 h.)
Torné pel mateix camí cap amunt ara en vegada de pujar pels canalons d'aigua que no m'abellís tornar a pujar, pegue amunt una miqueta abans d'aplegar a les caigudes de l'aigua.
Conforme estic pujant veig un anell, es veu que algú mes ha tingut un mal pensament, continua amunt fins aplegar on està Basi-li i els dos junts puguem cap al Perdut.
MONTE PERDIDO (3.355 m. 11:33 h.) Fem fotos de tots els voltants, el dia es molt clar, després d'estar bufant el vent tots estos dies l'atmosfera esta neta del tot. Fem fotos a tots els punts al voltant i peguem avall per la via normal, està ple de gen, després d'anar per tots els pics del voltant i no trobar a ningú, açò pareix la fira.
Bo, una vegada baix en el petit llac gelat, arrepleguem el bivac i decidim anar cap a casa lo mes aviat possible.
Agafem el camí que baixa cap a Goriz, però abans d'aplegar girem cap a la dreta a buscar el Colla-ho de Millaris i el de darrere que es veu de lluny i es el que mos serveis de referència, Colla-ho del Descarregador, sempre en direcció 290ª i pujant suaument sense parar.
Parem a dinar en un riuet que baixa de la Torre sobre les 15:11h. Peguem un mosset ràpid i continuem pujant cap amunt a buscar el coll del Descargador, en el mateix coll coincidim amb un grupet de gen que estan descansant, ací es on el camí s'uneix amb el que ve de Goriz i el seguim cap a la dreta, davant de nosaltres apareix primer el Dit, després e Bazillac i mes tard la Brecha, continuem pujar per la senda fins aplegar a la Gruta de Casteret.
Entrem en la gruta fins a la balla metàl•lica que hi ha i desprès de vore com surten dos francesos de dins de la cova ens anem cap a la Bretxa de Roldán, la senda no existeix perquè anem entre blocs de pedres però el camí està perfectament marcat amb fites per tot arreu.
Una vegada en la Bretxa baixem cap al refugi i desprès de pegar un trago d'aigua enfilem la senda cap al coll de Serradets i d'allí anem cap al Coll de Bujaruelo passant per baix del Dedo, Bazillac, Taillon, Gabietos....carretera i fins al cotxe.
Sense parar a menjar fem cap a casa a les tres del matí.
Sergi Martín
Basilio
Josep Antoni Martín

2008 10 10 Punta de las Olas - Perdut

2008-Octubre- 10 y 11.
Encadenamiento de cumbres en la zona de Ordesa-Monte Perdido.
TRASLADOS DE COCHE:
Después de trabajar sobre las 19:30 tomo camino de Pineta saliendo de Vila-real por el Eix Almenara-Borriol y tras pasar la Vall, d´Uixó giro a la derecha por la indicación de Teruel , al poco ya estoy en la Autovía Mozárabe que me llevará hasta las inmediaciones de Huesca, y de aquí por Barbastro , Ainsa y Bielsa hasta Pineta donde llego sobre las dos de la mañana.
A las 8:05 después de tomar un café con leche calentito (lo llevo dentro del termo) comienzo a caminar sin ver absolutamente nada pero después de pasar por unos aseos que están en lo que es la pista de esquí de fondo, veo las primeras marcas del GR-11 que ya no dejaré hasta el desvío del Punta de las Olas.
Después de pasar por un bosque precioso que al principio es de hayas, boj, pinos y sobre todo muchas raíces que sobresalen del terreno, voy ganando altura muy rápidamente, pronto sobre los 1600 metros desaparecen el boj y poco después las hayas y sobre los 1800 metros después de pasar por una fuente hecha con un cuadradillo de hierro, desaparecen también los pinos. Al otro lado del valle de pineta en los Llanos de La Larri y La Estiba, se observa también como ha desaparecido la vegetación a esta altura.
Se ve la primera vista del Cdo. De Añisclo, a la izquierda y sobre mi cabeza distingo a ver la roca característica que enmarca el collado por debajo del pico del mismo nombre.
Una vez llegado al collado y girando la vista a mi derecha el espectáculo es impresionante, de izquierda a derecha se observa El pico de Añisclo, el Barranco impresionante corte en el terreno que no se llega a ver el fondo, los picos de la punta de las Olas, el Soum de Ramond, Los baudrimont y la Espalda de Esparrets, hay de todo.
Continúo por la cresta dirección NO viendo a mi derecha al fondo del valle el Parandor Nacional de Pineta.
Sigo el GR-11 y después de pasar por debajo de una caída de agua y el paso de las cadenas para poder pasar un plano inclinado y algo helado, llego sobre las dos y cuarto al desvío que está a la derecha marcado por hitos para subir a la Punta de las Olas, sigo los mojones que me llevan hasta la cima donde llego a las 15:15 horas.
La niebla lo envuelve todo y apenas llego a ver el Pico Baudrimont SE que tengo que tomar como referencia , no obstante siguiendo las notas que tengo en la libretita miro por la brújula y marco una visual que me deja claro donde tengo que ir.
No hay ninguna duda para subir al Baudrimont SE y bajo por el mismo sitio dirección NO hacia el otro Baudrimont, el NW, sin ningún problema por debajo de la falda del Soum de Ramónd me dirijo al Cuello del Monte Perdido y bajando por el nevero con cuidado (crampones y piolet ) me dirijo hacia la arista norte y por toda la cresta se sube sin ningún problema hasta la cima del pico.
Hago las fotos de rigor, a la Aguja de Esparrets, al Soum de Ramond, una autofoto que sale fatal, como si fallara la batería y vuelta a bajar hasta el Cuello del Perdido donde hago una foto ahora sí muy nítida de por donde he bajado del boudrimont NW, subo hacia el Soum de Ramond y como se hace de noche a las siete , monto el invento del poncho y me dispongo a pasar la noche a 3.135 metros en un recoveco muy adecuado.
A las 8:16 estoy desmontando el vivac y comienzo a subir en dirección O. hacia el Soum de Ramond donde llego a las 9:17 y estoy haciendo fotos del Taillón, Perdido, Cabezera del Arazas, y una foto que me hago en el Soum de Ramond a las 9:26.
Comienzo a bajar sin tener muy claro por donde pero siguiendo los hitos, bajo perfectamente aunque visto después desde lejos parece imposible que haya una bajada , es realmente preciosa la bajada.
Siguiendo un itinerario imaginario marcado desde arriba del Soum me dirijo al Punta de las Escaleras i sin ningún contratiempo subo al pico a las 10:46, desde aquí hago las fotos de donde vengo y a donde voy y continúo dirección al Perdido dirigiéndome hacia una canal que se ve en el escalón que tengo enfrente entre el perdido y el Punta de las Escaleras.
Se sube la canal sin ninguna dificultad y posteriormente otra chimenea parecida a la anterior pero un pelín mas técnica.
Haciendo zig-zags voy subiendo dirección al Perdido donde llego a las 12:30, hago las fotos de turno y me dirijo a la Espalda de Esparrets , bajando en dirección 108º hacia la Espalda de Esparrets,creo que estoy en el punto y marco el Waypoint en el GPS, una vez en casa, me coy cuenta de que me he quedado a unos metros y no he llegado , bueno ya tengo excusa para volver.
Vuelta a Subir al Cuello entre el dedo y el Perdido y de allí al pequeño lago helado, siguiendo las marcas de las piedras me dirijo a Goriz pero pensando en no bajar hasta el refugio sino que voy girando sin perder altura sobre los 2.300 metros a buscar el Cdo. Superior de Goriz y de allí por el GR-11 Vuelta hacia el cruce de la subida al Punta de las Olas, después de pasar por éste, continúo y vuelvo a pasar por las cadenas y de allí al Cdo. De Añisclo, donde llego a las 18:34, es tarde pero hay que seguir bajando, al final se me hace de noche y a las 9 después de un par de caídas sin consecuencias, me dispongo a montar un vivac para evitar males mayores.
Paso la noche bien resguardado y menos mal porque está toda la noche lloviendo. A las 6:30 y con un agua a cántaros me despierata unas voces, después de hacer las presentaciones pertinentes, continúo durmiendo hasta las 8 que me despierto y recojo el material y continúo bajando , llego al Refugio de Pineta y por la carretera me dirijo al parquing donde llego a las 9:32 del 12 de Octubre.
Me queda pendiente el Dedo de Monte Perdido y la Espalda de Esparrets. Asi que volveré.

2008 09 20 astazú

Sortim de Castello, cap amunt i anem per l’autovía mozàrabe parem a Sopar a vora autovia en Cariñena, perfecte. Continuem cap amunt fins que apleguem a Pineta i mos quedem a dormir al costat dels cotxe.
A les 7 del matí despertà desdejuni i cap amunt que mos esperen moltes petjades, anem per la pista que va cap al fons del vall de Pineta sortint per la pista que va per davant de la caseta que hi ha a l’altre costat de riu Cinca. No més eixim ja hi ha indicacions del Balcón de Pineta i del Lago de Marboré que es la direcció que portem.
A les vuit i deu, a l’esquerra de la pista trobem una font poc abans de creuar el pont, parem a pegar un traguet d’aigua i destapa mos una miqueta perquè ja anem acalorats.
A partir de la bifurcació que hi ha després del pont el camí comença a pujar i en no res mos trobem bufant, apleguem a un abeurador a les 8:37 mos queda a la dreta i el camí passa pel mig de falagueres, continuem cap a munt i apleguem al desvio de la Faja Tormosa i Cdo. de Añisclo, nosaltres continuem amunt cal al Balcón de Pineta a on apleguem a les 10:42, allí mos alcans sa un xicot vasc que mos fa la foto per a que estiguem tots nosaltres.
A partir d’ací anem rectes a buscar el Cdo. de los Astazus que veiem enfront tancant el horitzó anem entre el Cilindre i la Bretxa de Tucarroya deixant a l’esquerra el Perdido i a la dreta el Llac de Tucarroya pugem suaument fins que apleguem sobre les 11 a un raconet lo suficientment protegit per a parar a pegar un mosset.
Després d’un esmorzar lleuger, continuem amunt a buscar el Coll. No mos cansem de mirar i admirar el paisatge que hi ha en esta part del Pirineu, els plegaments que hi ha baix del Cilindre, la Cara Nord del Perdut amb la glacera encara impressionant la Brecha de Tucarroya, en fi mires on mires no te desperdici.
Apleguem al Cuello de los Astazous i encara es mes impressionant el paisatge per que ara contemplem lo que veiem abans i tota la muralla del Circ de Gavarnie, Marbore, Torre, Casco, Taillon, Gabietos.... hi ha tant que mirar que mos falta temps.
Descansem una estoneta en el coll i mamprenem cresta amunt cap a la dreta sense massa dificultat. En poc menys de mitja hora estem en el Astazous Occ. 3.012 m. de ací continuem per la cresta al Cdo. Swan i pujant cap a l’altre costat apleguem al Astazous Or. 3.071 m. Gran satisfacció per part de tots vorer que estem ací d’alt tots junts.
Fem quantitat de fotos perquè el dia es clar i la visibilitat increïble, tenim un dia sense vent i la veritat es que hi ha que aprofitar estes ocasions perquè lo mes normal es que trobem boira, aigua, vent o qualsevol altre fenomen meteorològic que mos compliqui una miqueta l’excursió.
Després de fer les fotos i menjar una miqueta, peguem avall desfent el camí que havíem fet abans i anem cap al Balcón de Pineta al que apleguem a les 15:54 h. Continuem cap avall passant per el desvio de la Faja Tormosa 17:08, el Falgueral , la font de la Pista i finalment al Cotxe a les 18:08.
Al baixar cap avall pararem a sopar i poc després farem cap a casa.

2005 01 08 gener punta alta

Després de fer el camí amb cotxe de Vila-real fins Caldes de Bohí, continuem cap amunt a buscar el Embassament de Cavallers.
Una vegada ací, mos possem la roba adecuada i peguem amunt, remontan el riu per la marge esquerra, passem pel costat del pantà i contemplem com está congelat a trossos, lo que vol dir que calor poca, continuem amunt remontan el riu i apleguem a la bifurcació que hi ha per anar als Besiberris i que está marcada amb el corresponen pal indicador a les 12:33, continuem riu amunt i enseguida creuem el riu, no per uns cabirons com avans sino per un pont ben fet, estem a 1.880 m. continuem amunt direcció a unes roques que tenim davant entre nevers i pins negres fent zig-zagues cap a les Agulles de Travessany que tenim enfront a la nostra esquerra, son espectaculars, baix d’elles i perfectament mimetisant es troba el refugi Ventosa i Calvell al que apleguem poc després sobre les 14:00 h. mos asentem d’avant d’ell i mirant al paisatge aprofitem per a pegar un mosset i com es pronte després de menjar anem a vore com estará el camí per a demá de matí sortir de nit per tal d’aprofitar el dia.
Anem aigües amunt pel riu que baixa tapat per la neu i aprofitem per a fer fotos precioses, com que no tenim presa anem disfrutan del paisatge, trobem a la nostra dreta el pal indicador per a pujar a la punta Alta i continuem amunt una miqueta a vore com està i la veritat es que el camí no es veu pero nosaltres tirem amunt fins que trobem una parella que baixen i que mos diuen que no hi ha ningún problema.
A les hores decidim tornar cap arrere i fem cap al refugi, xino xano i a les sis de la vesprada ja estem en el sac disposats a passar la nit i alçamos demá lo mes aviat posible per a que mos cundisca el día.
A les 7:26 ja estem pujant cap amunt, no es veu res estem encara en Gener i el dia es molt curt.
Fins a les 8 del matí practicament es fosc, i a les 8:30 ja es veuen les crestes com lis pega el sol, nosaltres anem cap amunt, hem pasat el pal indicador i ara estem pujan per un corredor ple de neu, després en la cresta la neu desapareix una miqueta pero en cuant mos posem en el corredor que hi ha del Coll d’Arenós fins a la Punta Alta torna a hi haure neu, continuem corredor amunt fins aplegar al hombro que hi ha abans d’aplegar al pic, poc després (10:46’) i sense posar les mans en terra apleguem a la Punta Alta 3.014 m. Continuem per la cresta cap al Comalesbienes al que apleguem en mitja hora curta, i després per la vessant Sud-est baixem entre nevers, culaes i pins al Pantá de Cavallers al que apleguem a les 15:10.

2003 09 20 Del Gias al Jean Arlaud

Després de remontar la vall d’Estós, apleguem al Refugi i pasant de llarg ens enfilem pel camí que va cap al Pic d’Agnes Cruces direcció O NO,deixant a la nostra esquerra i baix de mosatros la senda que puja seguint el GR-11 cap al Puerto de Chistau. Sempre mirant el pic que está a la dreta del coll de Viadós i que poc a poc veiem que mos queda a la nostra esquerra perque nosaltres anem girant cap a la dreta conforme mos arrimem a les Fites de Gias que son els pics que tenim enfront a la nostra dreta i que mosatros anem rodejant.
A uns 2.900 metres veiem perfectamente la Brecha de Gias, que es el coll que hi ha entre este pic i el Clarabide., mos enfilem a ella i poc a poc entre blocs de pedres anem pujant fin aplegar al mateix coll, en ell hi ha un bivac, nosaltres anem cap a la dreta per tal de pujar primer al Pico de Gias(3.011m.) apleguem a les 15:52’ , d’aci anem al Clarabide (3.020 m.) que pujem sense ningún problema, baixem un altra vegada al coll i peguem cap a l’esquerra per la cresta direcció al Clarabide Oriental.
Per a pujar anem seguint la senda que s’adivina deixant la cresta a la nostra esquerra i pujant en diagonal contemplan el perfil en la seua totalitat.
Esta cresta no ofereix cap dificultat per lo que conforme anem pujant anem afegint tresmils en el conter, primer el Claravide Oriental 3.012m., poc després la Punta Lourde Rocheblave 3.104 m. Després de pasar un tram una miqueta mes delicat apleguem a la Torre Armengaud 3.114 m. a partir d’aci la cresta es torna molt estreta peró sense cap dificultat, sols que es molt aèrea.
En aplegar al Gourges Blancs 3.129 m. 5:35’, mos fem una foto en un monolito que hi ha d’alt del tot i continuem per la crestera, a la nostra esquerra tenim els lacs de Milieu desde aci d’alt els llacs es veuen perfectement com estan en els mapes. Continuem cap al Jean Arlaud 3.065 m. apleguem alli a les 5:54’ i mos fem la foto amb la creu que hi ha allí, en terra també hi ha una placa de marbre que está trencada.
Continuem direcció al Port D’Ôo i en aplegar al coll, baixem agafan com a referencia el Ibón de Gias que mos deixem a la dreta i anem recte fins al Refugi i sense parar tampoc, continuem avall, poc a poc es va fent de nit i com que volem aplegar i descansar no parem fins al cotxe que tenim baix després de pasar el Embalse d’Estos i abans d’aplegar al Camping.

1998 06 23 Pica d'Estats

SORTIDA A LA PICA D´ESTATS

Divendres 26 de Juny de 1.998 sortim de Vila-real a les 6h.50’ amb el cotxe de Pascual, anem Pascual, Alvar i jo amb la intenció de pujar tots els pics del massís de la Pica d´Estats.
Per tal de adelantar lo maxim posible, prenem l´autopista fins a Reus, de alli a Montblanc, Tárrega,Artesa, Tremp, Sort, Llavorsí, Tirvia, Alins i Areu , a partir de alli per una pista molt bona pero plena de pols fem cap a l´aparcament que hi há baix del refugi de la Vall Ferrera . Ens quedem a dormir a la mateixa pista al costat del cotxe.
A les cinc Alvar mos desperta i mos fem els remolons fins que a les 5 i mitja mos alcem i comencem a vestir-mos , una vegada arreglats comencem a pujar a les 5 i 50.
A 1.940 mts. está el refugi de la Vall Ferrera pasem pel costat i tarem els tres altímetres amb la placa que penja a la porta del refugi que vist desde fora está en molt bones condicions.
Continuem pujant fent ziz-zages i anem a buscar el barranc del Sotllo que seguim pujant per ell deixant-lo a la nostra esquerra, despres d´una estona pujant i alrrededor dels 2.040 mts. creuem el barranc per un pont de troncs i continuant per la dreta del barranc aigües amunt.
De seguida apleguem al estany del Sotllo a 2.350 mts. continuem per la mateixa vora del riuet i continuem amunt fins aplegar al estany d´Estats, 2.480 mts. No més arribar al estany, girem cap a la nostra dreta justa a la desembocadura del estany direcció SE per tal de no deixar-mos cap dels pics sense fer.
A partir d´açí la pujada es fa mes lenta i el desnivell aumenta mes aviat lo que fa que automáticament es ralentise la marxa.
Deixem a la dreta el P.del Estany Fons de 2.819 m. i continuem pujant fins aplegar a la divisoria d´aigues en el Port de la Canal Bona a 2.789 m.son les 9 h. 50’ fa cuatre hores que ham sortit, girem cap a l´esquerra per la carena i fem cap a un primer pic que veem que es el Pic de Canal Bona de 2.959 mtres. fem la foto de rigor cap arrere als dos estany que veem alla al fons i després al pic i continuem per la carena , al poc parem per a pegar un moset, ho fem d´alt d´un estany a 2.919 m. ens pasen per sota una parella que s´enfilen cap al Rodó de Canalbona sense dubtar-ho un moment, després de menjar i d´omplir les cantimplores en el estany, continuem camí amunt enfilant-mos per la cresta pero sempre per la vessant espanyola , despres d´una xicoteta grimpada apleguem al cim 3.004 m. foto i tot seguit un altra foto recordatori en el Gabarró 3.115 , el vertiç geodésic es veu una mica castigat per les inclemencies del temps.
El següent cim es la Pica , hi há una creu tapada per senyeres i mos fa la foto ú dels molts muntanyecs que hi han , uns xicots ens preguntem que per ahon em pujat, els fem l´explicació de turno i continuem cap al Pic Verdaguer 3.125 m. allí mos fem la foto al costat de la placa que hi há indicant la seva altura.
Una vegada fets estos cuatre que no tenen cap historia, baixem cap al coll de Riufred. just al coll hi há un ram de flors artificials que segurament recorden al xicot que va morir l´any pasat cuand van pujar els del CEC.
En aplegar al Montcalm 3.077 m. menjem una miqueta i com no tenim res millor que fer, mos posem dins dels sacs i mos marquem una siesta de mitja hora que mos senta de maravilla.
Com ja va sent costum, mos desperta Alvar , repleguem els trastos i continuem per on am vingut fins aplegar al coll de Riufred, péro en conter de baixar fins al estany de Barz per a després pujar al Coll del Sotllo, nosaltres decidim fer una diagonal sense perdre altura fins al Coll. La idea no está mal, pero el camí ja es un altra cosa...
Després de vore com tots els que van per baix mos adelanten, apleguem al coll a les 17 h. poc a poc comencem a pujar, Pascual té la feliç idea de deixar les motxilles ja que tenim que tornar a baixar per on pujem i així la pujada es fa mes suau.
Al 30 o 40 minuts, estem d´alt del Sotllo 3.072 m. Es el últim d´avui, comencem a baixar al coll tranquilament, una vegada en el coll baixem pel camí normal de baixada i anem fent intents d´esquiar sense skís. Però aixina i tot mos divertim amuntó.
Tal i com diu la Guia hi han tres hores i mitja fins aplegar al cotxe. Arrepleguem els trastos i mon anem cap al Camping Pica d´Estats on plantem la tenda i fem cap al poble per a sopar, Delicios, Escudella, pastís de Carabaseta i confit de javalí, regat amb aigua i tintorro, mosatros no apleguem al Cava del de Mondragón..
Al Diumenge, baixant cap a casa, Pascual te la feliç idea de parar en Llavorsí per tal de fer un Rafting al Noguera Pallaresa fins a Rialp ( 14 Kmts) no mos vam arrepentir ningú dels tres, va ser molt divertit.
A les sis de la vesprá estavem en el poble. fins a la Próxima

1997 11 08 Perdiguero

PERDIGUERO 3.222 MTS.

DISSABTE 8-11-97



Després de preparar a fondo (una conversació de 2 minuts per telèfon) la primera travessia infernal de la temporada, decidim sortir cap a Benasc, sense tenir encara clar quin pic tenim que pujar - cal aclarir que també es lo de menys - així les coses quedem a les quatre del matí baix de ma casa.
Puntual com sempre toca el timbre Pascual, baixo amb els llibres pertinents i els útils de Muntanya pensant que segur que se me oblida alga , com sempre.

Com estàs, com esta ton pare ? ( lacaven de dur a casa, operat de la cadera) tot be, mon pare també . Després de les salutacions pertinents, agafem la carretera i anem cap a Castelló on prenem l´autopista fins que apleguem a la sortida de Salou, ara l´autopista es mes barata, ens costa 1855 pts.

Anem per la carretera fins a Lleida, de allí a Benabarre on agafem el desvio de Graus i fem cap a Benasc a temps de prendre un cafè amb llet i croissants del dia anterior , preguntem quin temps fa (plou i neva , plou i neva....com la cançoneta) i ens diuen que el divendres va nevar fins als 1.200 metres. Passem per Barrabés i veiem que li van be els negocis, ( ha obert un altra tenda ) comprem un mapa de la part del Perdiguero , finalment decidim anar a pujar el Perdiguero axina que ens farà falta el mapa.

Com el avi , no pot vendrem un G.P.S. mos cobra el plànol i sortim tapant-mos els ulls per tal de no vori lo que hi ha allí no sigui cosa que mos entre la vena compraora.

Prenem la carretera cap amunt i anem passant primer el desvio que du a Cerler que mos queda a la dreta poc desprès el desvio per pista que duen al plan de Senarta i el Campin i la entrada de Vallibierna a la dreta la pista que du al refugi de Pescadores. Seguim cap amunt y desprès de passar el desvio de los Baños de Benasc creuem el pont del riu Lliterola , aparquem a la dreta en un aparcament que hi ha .

Mos posem la roba de feina i comencem a pujar per la marge esquerra del riu, al principi sol veiem les marquetes roges que hi han al pont i a les pedres però als 20 o 30 metres ja es veu la senda que cada vegada es veu mes clara.

Sortim a les nou ,altitud 1.600 m. el dia està núvol però per dalt es veu despejat i que el sol comença a brillar, anem pujant darrere de un home que a sortit abans que nosaltres però no es veiem, al aplegar cap als 1.800 metres comencem a xafar neu i es veuen les senyals del que duem davant.

Apleguem a un lloc on en terra hi han dos lletres escrits, per l´esquerra du al la cabana del Forcallo i per la dreta porta al llac de Lliterola , com no ho tenim massa clar, no coneixem el camí i està mig emboirat, prenem la decisió de continuar les xafades del que va davant. Poc després el trobem i ens parem a parlar amb ell i ens diu que ell ja ha estat en la cabana del Forcallo i que el camí sacava allí mateix.

Després de comentar la jugada, decidim continuar cap al Llac de Lliterola direcció ONO que es la que dúiem tota l ´estona.

Com veiem que el riu se encaixona i no sabem lo que hi ha allí, prenem la determinació d´anar cap a la dreta fent cap al Ibon inferior de Lliterola 2.460 metres. el rodegem deixant-lo a l´esquerra i continuem pujant per una canal de pedres seguint els mollonets que trobem pel camí i deixant el riu sempre a la nostra esquerra , una vegada dalt de la canal tenim la vista del Llac de Lliterora baix de nosaltres completament gelat, baixem fins aplegar a ell i continuem pujant per la marge esquerra a trobar la capçalera del llac on creuem el riu 2.730 metres. continuem en direccio ONO hi ha boira i no veiem absolutament res per lo que no sabem exactament si duem la direcció correcta perquè no veiem cap referència, enfront tenim un coll molt clar segurament deu de ser el Collado Inferior de Lliterola, nosaltres anem girant cap a l´esquerra seguin els mollonets però la veritat es que no veiem res i que fa una estona que caminem sense vori on anem i que fa molt de rato que tenim fam i no mengem.

Continuem fent ziz-zagues i pujant cada vegada amb mes neu ,com està tapat per la neu no veiem on xafem i de quan en quan posem el peu on no toca i ens estaquem fins els genolls.

Apleguem als 3.121 metres son les quatre de la vesprada parem a vore si mengem un poc, ens posem “valents” i entrem en calor. Ens assentem darrere duna pedra per tal de taparmos el vent i als deu minuts de estar allí menjant, decidim analitzar la situació: Son les quatre de la vesprada, ens queden dos hores de sol, fa un fred que pela, l´aigüa de la cantimplora està congelada i està nevant . Tenim dos opcions clares per a prendre , o ens quedem a dormir aquí dalt o pegem avall però ja.

Com som majorets i ja tenim enteniment, ens posem d´acord ràpidament , ni acabi el bocata, tanquem la motxilla i comencem a córrer cap avall seguin les marques de les nostres xafades que gràcies a Deu encara es veuen clares . Anem baixant ràpidament , hi han trossos que el vent i la neu casi han tapat les marques de les xafades però sense grans problemes apleguem al llac de Lliterola. Una vegada aquí el camí ja es nota mes , anem fent dreceres per tal de avançar lo màxim possible , de quan en quan peguem algun que altre revolcó per la neu sense gran importància.

Entrem al bosquet quan es fa de nit però amb la suficient llum com per a caminar sense problemes, el camí al final se fa llarg però realment sols ens costa dos hores baixar.

Apleguem a la carretera i allí està el cotxe de Pascual ben aparcat i esperantmos per a anar a casa on aplegarem a les 11 de la nit.

1996 12 22 Xodos-Villahermosa

10:49 Sortim de Xodos (1.063 m.)en dirección S.O. pel carrer de les Creus baixant cap al Barranc de Xodos per on veem pasar als Pelegrins de les Useres tots els anys.
10:53 Creuem el Gr-33 i tot seguit el Barranc de Xodos(1.000m.), seguim la senda que fa una ese enfilant-se per l´altra vessant del barranc en direcció al Mas de Llorens.
11:07 Fem cap a la pista que seguim pujant cap a l´esquerra i tot seguit la deixem per la senda que creua cap a munt sortin per la dreta.
11:10 Fem cap a la mateixa pista que habiem deixat abans i la continuem cap a la dreta pujan.
11:12 A l´esquerra del camí es queda el Mas de Llorens (1.000 m.).
11:21 A la nostra esquerra es queda un mas abandonem la pista per un senderol a la dreta, al poc de rato tornem a fer cap a la pista que habiem deixat en el mas i la seguim cap a vall a la dreta i tot seguit la creuem seguint un sender cap a vall a la nostra esquerra.
11:28 Barranc de Vela (1040 m.) el creuem i pujem cap amunt.
11:31 A l´esquerra es queda el mas del Sordo.
11:33 Seguim la pista pujant cap a l´esquerra.
11:37 Mas dels Colegials 1.100 mts.Es un mas gran amb uns edificis grans, hi han cotxes i surt fum pel fumeral també crida l´atenció el camp de futbol que tenen i una xarxa de basquet.
11:41 Deixem la pista per un sender cap a l´esquerra.
11:55 Apleguem al mas del Gargan ( 1.180 m.) Segurament es el mas mes gran de la contornada está habitat encara que no veem la gen que hi vi. Sortim a les 12:03.
12:20 Barranc dels Frares 1.100 m. el creuem i comencem a pujar cap a l´altra vessant en direcció a un mas que veiem i que está molt cuidat. conforme pujem desapareix el masi ja no tornem a vorel, no se si per que hi há boira o perque no es pot vore.Passem pel costat de unes sabines que elles sols ja valdrien la pena per fer aquesta excursió.
12:58 Apleguem a una pista i la seguim enfilant-mos cap amunt a la dreta.
13:05 Apleguem a la cadena que tanca la pista i parem a vora del camí que puja del Remolcador al costat d´un ribás dabant duns camps treballats. Despres d´un xicotet descans, creuem el camí
i comencem a seguir la pista cap a la dreta fins que apleguem a la corba que fa la pista cap a la dreta, hi há un pal indicador amb les senyals de PR- deixem la pista per un sender que surt cap a l´esquerra per damunt de la capçalera del Barranc de Juanela a l´altre costat del Barranc veem el Mas del Collado.També hi viu gen.
14:00 Pasem pel baix del penyasegat de Penyagolosa i apleguem despres de pasar pel costat de unes sabines que estan plenes de procesionaria, els pins també estan tots plens dels insectes.Poc després apleguem al Coll del Golosilla 1.180 m.
14:15 Bifurcació del camí a la dreta es va al Mas de Penyagolosa i a la Nevera, nosaltres anem cap a l´esquerra cap a la font.
14:35 Parem a dinar a la Fuente de las Mozas 1.300m. la temperatura es de 2º C. pero la font no está gelá.
15:05 Despres de dinar continuem cap a vall direcció S.O. deixant a la nostra dreta baix al barran les runes d´un parell de masos.
15:28 Trobem la pista que s´acaba açi mateix i la seguim per a deixarla enseguida , agafan una senda que baixa cap a la dreta.
15:45 A la nostra dreta deixem una senyal que indica la direcció de la Font i Mas de Ramos 1.200 m.
15:56 Fem cap a la pista i la creuem seguint pel sender que ara s´enfila cap avall.
16:03 Tornem a creuar la pista i continuem per la senda.
16:13 S´acaba la senda en una pista enfront tenim el Mas de Borrás creuem la pista i entrem al mas per la senda o be continuem per la pista anant cap a la dreta .Ja en el mas mos ensenyen totes les dependencies i la veritat es que está molt be.Deixem el mas per la pista deixant el barranc de
Borras a la nostra esquerra.
16:45 Creuem el Barranc de Borrás 800 mts. ara anem tot el camí per la pista .(800 m.).
16:50 Apleguem al Riu Carbo el creuem porta aigua pero no es complicat el creuar-lo.(700m).
17:01 Entrem a Villahermosa seguint el GR- 7 per el carrer Cuartel de Levante. (753 m.).

1996 11 01 Pont de Tots Sants

Sortim de davant de casa Ximo, agafem la N-340 i prenem carretera en direcció a Castelló, abans d´aplegar, girem per la rotonda de Matutano fins a la carretera de Borriol, deixem aquest poble a la nostra esquerra passem pel costat de St. Vicent de Borriol i seguim carretera a Pobla Tornesa pel Meridià de Grenwich, continuem fins aplegar a Cabanes per la Carretera autonòmica 238 després de passar Cabanes i abans d´aplegar a Vilanova d´Alcolea ens desviem a l´esquerra per la Provincial CS-V 8056 que es la que mos du fins a Benlloch, sense baixar del cotxe, seguim per la CS- V 8051 que mos du a Serra d´Engarceran on parem a esmorzar a base de calls, llonganisses, botifarres, sangueta i demeses a ca la tia Adriana.
Una vegada almorçats, anem passejant a vori si trobem el Roure Valencià o Roure Valentina de Cavanilles.” Fue en este pueblo donde el Colegio de Farmacéuticos de Castelló compro y valló un terreno donde existía y existe un hermoso roble valentino. Se colocó una lápida conmemorativa del hecho y se dedicó a Cavanilles. Su denominación cientifica fue la de : Querqus faginea, subespecie Valentina.” Així ve descrit al menys en el llibre que de Cavanilles a escrit Bancaixa.
Després de fer les fotos de rigor, anem a buscar els autos i disposats a vori uns roures que segurament son mes grans que el que acabem de vori.
Sortim de la Serra per la carretera CS- V 0813 que te una vista molt bonica de tota la Vall de la Rambla Carbonera, ( aquí, encara no es de la Viuda) , apleguem als Rosildos i girem a la dreta per la CS-800 que va cap a Ares, passem el cursa de Catí que deixem a la dreta i seguim fins aplegar al Barranc dels Horts, seguim cap a dins fins que comencem a vori roures de unes dimensions impressionants, la majoria no els abrasem entre dos homes. Deixem els cotxes en una revolta de la pista i continuem amunt per a vori si podem trobar el Roure Pare, i al fi trobem dalt de la pista un roure de dimensions superior a tots els altres i que fa quatre braçades, realment es molt gran.
Per tal de recuperar les forces gastades en la recerca del roure, continuem camí a Benassal per la CS-800 fins a plegar al desvio de la CS-832 que seguim per tal d´aplegar al poble, una vegada allí anirem a dinar a la Piqueta on fiquem una pica en Benassal dinant a base de be i pagant-ho millor encara.
Desprès de que mos aclaren lo millor que poden (que no es mol) lo de la factura del dinar, seguim per la CS-V 8026 que es una carretera molt regira i que te uns paisatges molt representatius de la comarca. Apleguem a la carretera que va d´Ares a Vilafranca CS-802, la seguim cap a l´esquerra i entrem en Vilafranca seguint pel mig del poble fins aplegar a l´Ermitori de la Mare de Deu del Llosar on ens quedem a dormir en el Hotel l´Olm.
Tenim sis habitacions per a tots nosaltres, cinc per als matrimonis i una per als xiquets mes fadrins, Oscar, Alex i Josep, que es queden a la habitació 13.
Després de sopar sortim per a vori el cel i recriminar a Ximo el que no hagi portat el Telescopi perquè la nit es clara i es veuen gran quantitat de estels. Com la llum ens molesta per a poder vori ve el cel, anem passejant per darrere del Ermitori fins que trobem foscor i podem vori amb claredat tot el cel. Després de una xicoteta exposició celestial, fem un pensament i mon anem a dormir.
Dissabte 2 de Novembre.- Toc de diana a les 9 mes o menys, com es normal no fa ningú cas però al cap duna estona estan tots desdejunant llet amb tostades mantega i melmelada.
Decidim anar per la carretera que va a l´Anglesola i no mes apleguem a S. Miquel de la Pobla girem cap a l´esquerra per la carretera CS- 811 que va a Mosquerola entre pinars molt bonics, per ací ja vam vindre a buscar rovellons L´any passat, continuem per ella fins aplegar a Mosquerola on no apleguem a entrar, deixem a l´esquerra l´ermitori de San Antonio dalt d´un turó abans d´entrar en Mosquerola, prenem un desvio a la dreta passant junt a l´ermita de San Lamberto també a la nostra esquerra a partir d´ ací anem per lo que abans era una pista però que ara està asfaltada i es va molt ve entre pinars molt ben conservats . deixem a la dreta un indicador que diu al Mirador de la Tarayuela vertiç geodesic de 2ºn. ordre de 1739 metres i no mes girem en la carretera vegem una vista molt bonica de Cantavieja.
En Cantavella fem una paradeta per a que el xiquets estiren les cames i per a que les dones pugen anar a vori l´Esglesia i comprar els pernils de torn que mos menjarem els homes.
Desprès de comprar l´embotit agafem el cotxe i seguim cap a Fortanete per la carretera que va pel Puerto de Cuarto Pelado de 1.670 m. on parem a dinar al mig del port i on tenim l´oportunitat de contemplar el vol suau i elegant dels voltors que van cap a Mirambel.
Una vegada acallada la fam, prenem la decisió de anar cap a Pitarque sabent que se mos farà tard però en un reprèn agafem els vehicles i prenem direcció cap arrere tornant per la carretera que veníem però girant cap a l´esquerra direcció a la Cañada de Benatandús on trobem el GR-8, seguim per la mateixa carretera cap a Villarluengo on tenim que parar forçosament per a prendre la ració de cafeïna per que els conductors anaven pegant cabotades i els acompanyants dormin descaradament. Una vegada vist el poble i fotografiat, continuem en direcció a Pitarque però abans, parem a la Piscifactoría per tal de vori les truites que hi han al criador del riu Cañada, després duna estona suficientement llarga, continuem camí fins aplegar a Pitarque, es casi de nit per lo que decidim no anar al naixement del riu a vori les colònies de voltors no obstant de dins del poble es poden vori alguns d´aquests aus que tenen les seves plataformes prop del poble.
Ja fent-se de nit sortim cap a Vilafranca on apleguem de nit tancada a hora de sopar , com que no tinc massa fam he decidit no sopar , com son no tinc i ha ha gen que si que vol sopar decidís acompanyar-los al menjador, resultat : me menjo mig pollastre amb taronja i un bon tros d´entrecot de Josep Monfort, com l´an vist menut ant volgut fer-lo créixer de cop i li an arreat un tros de carn que pesa casi un quilo.

Diumenje 3 de Novembre de 1996 Anem baixant tots al menjador i desdejunem lo mateix que el dia anterior, cafés amb llet per als majors i llet amb Cola-Cao per als menuts i tostades amb mantequilla i mermelada per a tot el mon.
Una vegada desdejunats i aclarit el que farem avui, prenem els cotxes i despres de les indicacions del camarero del hostal ens dirigim a buscar la pista que creua el Barranc de las Tejeras i puja cap al repetidor que deixem a la nostra dreta per a tot seguit agafar un desvío a l´esquerra , la pista está en perfectes condicions i anem per ella entre un bosc de carrasques molt net i ben conservat, poc després se va transformant en bosc de pins , creuem el Barranc dels frares i parem per a estirar les cames i arreplegar romer i timó per a perfumar el cotxe, els xiquets fan un poc de escalada en les parets del costat de la pista i una vegada relaxats, tornem als vehicles per a continuar cap al ermitori de l´Estrella al que apleguem poc després , el lloc es molt bonic, es una vall overta amb camps que encara se treballen i les cases estan molt deteriorades pero hi han un parell que se están arreglan.
Una vegada vist l´ermitori y fetes les fotos de rigor, continuem per l´altre costat de riu Monlleó i comencem la pujada, la pista está molt be i no hi há cap problema per a pujar fins a d ált de tot on tenim una vista excepcional de tota la comarca.
Decidim continuar una mica mes per anar a dinar a la font del Espino a la vora del Avellanar, despres de pasar el camp d´aviació del Pla de Vistabella creuem tot el Pla i anem a parar a la font despres d´anar pel camí de terra una bona estona.
Dinem de bocata i una miqueta humits, no més acabem agafem els cotxes i mon anem per la pista a Vistabella, ens fem uns cafenets i continuem per carretera a la Pelejaneta, mes cafés per que el personal se esta quedan torrat al volant , despres de una estona estem tots, fem un poc de tertulia i decidim anar per Vilafamés, aixi que no mes sortir del Bar agafem la carretera que va a la Barona i de alli sense entrar dins del poble, anem per Vilafamés a Moró i de alli pel Eix Betxi - Borriol anem a parar a l´ermita de la Verge de Gracia i cap a casa. a l´any que ve mes.

1995 08 15 Andorra - Cap de Creus

EXCURSIO- ANDORRA - CAP DE CREUS
del 15 al 25 de Agost de 1.995


1ª etapa.- 15-8-95 Dijous , sortim de Castello a les 10,40 del mati amb un autobus de linea regular que surt d´enfront de la Farola, apleguem a Andorra despres d´un viatge interminable a les 18,20 y de seguida comprem tot lo que ens fa falta per a menjar y per a les máquines de fotografía y de vídeo, agafem un taxi que en porta fins al estany de ST. Miquel d´Engolasters, a les 19,35 començem a caminar cap arrere per la pista fins trobar a l´esquerra de la pista la primera senyal del GR, que seguim pasant per un tunel y anant per un cami molt cuidat y pintat perfectament, a les 21 h. apleguem al ref.de Fontverd 1.875 m. hon hi hán dos joves que volen pujar al estany de l´Illa al dia seguent.
Ens quedem a dormir al refugi al costat de la dreta, hi han lliteres y matalassos, tambe hi há un fog de llar.
2ª etapa 16-8-95 Del Refugi de FONTVERD- a PUIGCERDÁ, sortim a les 7,12 h. per un cami molt bonic, y amb molta aigua, pasem uns cuants refugis, el mes gran es el del estany de l´Illa que caben alrededor de 60 persones, pasem y un poc mes amunt, se separen el GR-7 y el GR-11, el primer va cap a l´esquerra y el que nosaltres continuem va recte a la dreta, pasem el Alt de Vall Civera y comencem a vore que les senyal estan mes espaciades, no pasa res, de cuan en cuan les veem pero cal prestar atenció.En aplegar a la Cabaña dels Esparvers, seguim les senyal que van pel costat del riu Engallit fins que parem a esmorçar a les 11,30 h.en un lloc que hi há una creu de St. Andrés, despres d´esmorçar, creuem el riu y comencem a pujar cap al E. pero sense vore cap senyal, al cap d´una estona, veem marques y les seguim pero veem que ens tornen cap a la cabaña, despres de consultar el mapa decidim anar camp a traves en la direccio que creem correcta sense fer cas de les marques, despres d´un ratet tornem a vore marques que esta volta si que seguim perque segueixen el rumbo que deuen de dur. Pasem la Portella de Calm Colomer, 2.700 m. y baixem cap als llacs que veem alla baix, a les 14,32h. parem a dinar al costat del tercer estany. En el estany dels Engorgs, continuem el GR-11 pasant pel refugi de Malniu, 2.138 m. primera cervesa amb fanta de llima, continuem, cal pujar 100m. y despres panejar cap a Guils de Cerdanya y per carretera a Saneja y Puigcerdá on apleguem a les 19h.50´. Anem a la farmacia a comprar Saltratos y flectomin, ens quedem a dormir al Hotel Puigcerda on coincidim amb la seleccio de basquet del Barça (ja dia jo que me sonaba esta cara, y esta y l´altra..) 8.000ptes. dormir.
3ª etapa 17-8-95 PUIGCERDA-PLANOLES.-Comencem a caminar a les 7h.12´Anem fins al pont internacional de Bourg-Madame y tornem cap arrere a buscar el GR-11 el que nosaltres habiem agafat era el GR-4 una vegada rectificada la errada continuem cap a Vilallobent, el deixem a l´esquerra y seguim,tenim algun problema en trobar les senyals aixina que anem al nostre aire fins que les trobem una miqueta mes amunt, continuem pel sender fins que el cami creua el riu y alli parem a esmorçar, son les 10 y sortim a la mitja, agafem una pista y la seguim cap amunt, al ratet ens pasen dos motoristes, un golf y un Land rover, poc despres deixem la pista per una senda a la dreta y fem cap al coll de Marcé on trovem la muga 500, y tambe estan gitats a terra prenen el sol els dos guardes de la Conselleria de Agricultura que ens habien pasat amb el Land rover.girem cap a l´esquerra y poc despres a un hora y pico trovem la muga 502 y la creu de Maians, continuem baixant seguint les pistes . Apleguem a Planoles a les 17,30 h. dormim a la pensio(3.500,pts.) el poble esta en festes,sopem a un local molt bonic a la part de dalt es com un casino.
4ª etapa 18-8-95 PLANOLES-NURIA Sortim a les 7h10´pel carrer de les Fonts cap amunt deixant darrere un poble molt bonico y tot reconstruit, en este tram, les senyals y la descripcio no concorden nosaltres seguim les senyals, apleguem al merendero y veem que la font esta seca,continuem cap amunt son les 8,50 deixem el refugi a l´esquerra y continuem pujan, apleguem al coll de les Barraques, dos homes majors, ens indiquen la direccio per a pujar al Puigmal, els diem que anem a Nuria y continuem creuan la alambrada per la porta, el cami comença a baixar suaument y esta ben marcat.
Parem a esmorçar al torrent de l´Estremera a les 10h.10´a 1.800m. d´alçaria cuan estas un ratet aparat fa fret, sortim a les 10h.30´i no mes sortir ens creuem amb tres persones, que venen de Nuria, despres de canviar impresions, continuem el nostre camí.Parem per fer la foto a l´ermita de St. Sebastiá y continuem fins a Queralbs on apleguem a les 12,45 h. el poble esta molt arreglat, parem a l´entrada a fer unes fotos de un abeurador, sortim pel cami de Nuria es molt bonic y val la pena ferlo a peu encara que el cremallera fa el mateix recorregut. Anem pujan y menjan freses y mores. Parem a dinar a la cova de Sr. Pere a les 14h. 35´y mentres dinem xispeja una miqueta, no mes acabem de dinar pujem cap amunt pel costat del riu y apleguem a Nuria a les 16h 45´mirem el Santuari, posem el cap a la campana y despres pujem al Alberg de l´Aliga que es el mes alt de Catalunya y ens quedem a dormir alli , sols som cuatre en l´habitacio, al ratet comença a caure un aigua torrencial,sopem al menjador del refugi y ens deixem preparat el lloc per al desdejuni del dia seguent.
5ª etapa 19-8-95 NURIA-MOLLÓ despres de desdejunar al refugi sortim cap avall a les 7h.45´anem fins a l´estacion del telecabina que hi ha baix, girem cap a la dreta per agafar el cami de Noucreus, pasem pel pontet, y tot seguit deixem a l´esquerra el cami de Noufonts anem pel de la dreta que va a Noucreus on fem cap despres d´una pujada molt bonica, ens fem les fotos de rigor amb el Santuari de Nuria darrere y continuem deixant a la dreta el Pic de la Fosa del Gegant y a l´esquerra el cami que porta al Pic del Infern despres de vore amb tranquilitat els estanys de Carançá y recordar al Monjo Josep Mª Hildelbrand Merit que ens va acompanyar al Canigo.
Després de pasar el Torrente de las Cabañas, parem a esmorçar al costat d´un riuet mentres veem un nombros ramat d Ísards que estan pasturant tranquilament,son les 11 y d´alt de mosatros está el Pic de Bastiments, veem com hi há un grup de gent que ha pujat desde el Coll de la Marrana y despres de pasar el Pic va cap al Pic del Infern. Sortim a les 11h.30´cap al coll de la Marrana y un poc abans d´aplegar, s´alça boira, apleguem al coll y ens trobem amb un grup de gent que es fa mes nombros al creuar la divisoria d´aigues.Abans del coll tenim la sort de trobarmos amb un altre grup d´Isards mes gran que el anterior
Baixem pel sender que es veu molt clar, a l´esquerra deixem un refugi y continuem baixant per a deixar a la nostra esquerra a uns 300 metres les restes del primitiu refugi d´Ull de Ter, seguim les senyals y els arrastres dels esquiadors y al ratet deixem al costat el refugi nou de Ull de Ter (12h.35´)sense pararmos continuem cap avall fent dreçeres a la carretera y baixem per l´esquerra del riu fins aplegar un altra vegada a la carretera que continuarem fins aplegar a Setcases (3h.10´)on dinem en un Restaurant que el amo nos sap si deixamos pasar o no, finalment ens dona de menjar pero sense pasar al menjador.
Despres del dinar que cal dir que es a concencia, amb un kilo de mes a la panxa, comencem a caminar(4h,45´) creuant el riu per un pont nou de formigó amb les baranes d´acer inoxidable y uns cables d´acer, tot molt modern.
La pujada al Coll de Liens es llarga y pesada al final, a partir d´açí el cami es suau y molt bonic, creuem la linea divisoria en el Puig Sr. Joan que es un Peiró de pedres que hi há a l´esquerra on cal saltar la valla de fil d´espino y continuar la carena de la montanya on hi hán cavalls solts meravellosos . Despres d´un ratet apleguem a Molló on son festes y no trobem lloc per a dormir en cap lloc, finalment en el Hostal François mos donen una habitació cuan ja estabem mirant on penjabem les hamaques.
6ª etapa 20-8-95 MOLLO- ST. ANIOL D´AGUJA Sortim a les 8 del Hostal François creuant el riu y comencem a pujar al Coll de la Boixera, baixem al Mas Pujol on estan esmorçan una colla d´amics, hi há una font amb una basa y oques, fem les fotos de turno y continuem baixant fins aplegar a un mas que es una granja escola es diu Can Planas açi parem a esmorçar. seguim per un cami preciós entre vegetació y el soroll del riu fins aplegar a Beget, poble molt bonic y molt ben conservat amb una esglesia del segle XII.
Continuem per la pista fins a la Farga on ens fem dos fantes, dos coca-coles y la ració d´aigua pertinent y cap amunt, a dinar a la font del Coll Jové on apleguem a les 3h., a les 3h. 45´despres de dinar sortim pista avall.Pasem per St. Martí de Talaixá y continuem fins a St. Aniol d´Aguja on no hi há res mes que una font y l´esglesia románica dels Benedictins també hi há molta basura, com ja son le 6h.45´decidim quedamos a dormir açí y demá ja continuarem.
7ª etapa 21-8-95 ST. ANIOL D´AGUJA - MASSANET DE CABRENYS
Sortim a les 7h.10´pujem un desnivell de 400 mts. fins al coll Roig després continúa pujan per a pasar per la casa primer y pel corral després tots dos del Principi pasem el Coll de Basegoda y comença la baixada , a esmorçar, (dos gal-letes y el xocolate que ens queda) parem despres del Mas de Can Nou, per cert que el masover, ve enseguida segurament te por de que mos vegem la poca aigua que li queda al pou.Apleguem a Albanyá y anem directes a dinar, son les 2h.30´el dinar es excel-lent, amanida catalana, bedella y porc senglar, tot molt ben cuinat y be de preu. Despres de dinar, mos preparen dos entrepans y sortim cap amunt, creuem uns carrascals molt bonics, el sender ha segut desfet per una pista y se han perdut moltes senyals, de cuan en cuan en veem alguna.
En St. Andreu D´Oliveda, sols veem dos cases molt grans y boniques pero que son privades, continuem avant, en aplegar al Moli d´en Robert ens diuen que fa tres anys que está totalment prohibit acampar, y que no tenen res per dormir, continuem cap a Massanet on apleguem de nit a les 21h.15´i fem cap al Hotel Pirineos,acomodo que está be de preu y de calitat el director del centre es Ramon Roger, molt amable, Ramon encara s´enrecorda dels Calabacins farcits.
8ª etapa 22-8-95 MASSANET DE CABRENYS- REQUESENS Sortim a les 7,10 al poc deixem la ctra. y omplim les cantiplores a la font del Carme, per almorçar fem cap a la font de Can Marine “a la sombra de un magnífico roble”, el roble está y la font tambe pero d´aigua, res de res. Al aplegar a la Jonquera, parem per a beure no mes creuem l´autopista pel tunel, entrem a un supermercat y comprem dos botelles de litro y mig de fanta de llima y mos les cepillem, comprem també un poc de fiambre y pa , busquem un lloc per a comprar tres carrets de fotos y tirem cap amunt, en la última casa, l´ama mos diu que venen nubols negres y que segur que mos mullem, sense fer molt de cas continuem cap amunt seguint les marques del GR que se mexclen amb les de un PR que porta el mateix camí. Al rato mos enrecordem de la dona que mos había tirat la maldició, comença a ploure, y mal ho haguerem pasat si no trobem l´ermita de Sta. Llúcia en la que parem y fem una dormideta mentres dura la pluja, no mes acaba de ploure venen dos homens (ú d´ells veí del Mas de Sta. Llúcia fa molts anys) y parlem un ratet amb ells, despres continuem cap amunt. Apleguem a Requesens a les 9h. el fill de la casa ens diu que ja está tancat pero tot seguit apareix la mare y ens diu que encara ens pot atendre, mos acompanya a una casa on dormirem en terra y despres fem un sopar en familia, el pare, la mare y nosaltres dos, molt agradable, bo y amb una factura que guardem de record perque val la pena.
9ª etapa 23-8-95 REQUESENS- LLANÇÁ Sortim a les 7h. 15´despres d´omplir les cantimplores en la font de Requesens, esta estapa es molt bonica al principi pero despres es deixen notar les senyals del foc, parem per a esmorçar a la Font de Cadecas, anem amb l´aigua justeta y la font está seca, bebem de la que portem y continuem pista amunt.Despres de una pista prou desagradable, apleguem a Vilamaniscle a les 3h.15´el Bar que tenien en el poble, está tancat, nos hi hà rés per a dinar aixina que busquem la part alta del poble per on tenim que sortir y després de dinar un bon trago d´aigua continuem per amunt.
Pasem el Coll de la Serra y continuem baixant per a vore l´ermitori de St. Silvestre, tot seguit pujem cap amunt al Coll de les Portes des de on veem el Mediterrani y a un extranger que no ens diu res ni mosatros a ell, continuem pista avall cap a Llançá on apleguem a les 6h.10´mon anem directes a buscar un lloc per a dormir y ho fem al hotel Beri tambe sopem alli, no está mal pero el sopar podria ser millor sense esforçarse molt.
10ª etapa 24-8-95 CAP DE CREUS-LLANÇÁ-CASTELLO Sortim a les 6 del mati amb taxi cap al Cap de Creus on apleguem cuand encara no ha sortit el sol, esperem a que ixca y le fem les fotos de rigor, per a tot seguit anar cap a ponent, en aplegar al mas de Birba venen a donarmos la benvinguda els gosets, tot seguit,pasem per la Cala Taballera que es molt bonica y comencem a pujar cap al coll de Maó. Cuand entrem a El Port de la Selv, comença a xispejar, aixina que entrem a esmorçar al Bar Marcelino, no mos vol ficar atún amb anxoves, perque diu que no li voldrem pagar , de forma que mos posa anxoves no mes. despres de almorçar, pujem cap a St. Pere de Rodes on no mes per la font que hi há val la pena pujar ademés hi há un monestir Benedictí de gran importancia. Despres de deixar el monestir, pasem pel costat de l´ermitori de Sta. Helena de Rodes molt mes xicoteta y d´orige preromanic.
A les 2h. entrem a Llançá a pendre un granisat de llima a la Jijonenca, a les 16h.33 prenem el tranvia cap a Figueres, y alli el Talgo que ve en retras cap a Castelló on apleguem a les 12 de la nit.



¡¡ ENGUANY ACABEM EL GR-11 DEL CANTABRIC AL MEDITERRANI !!





RAMON RUIZ QUILEZ Y JOSEP ANTONI MARTIN CLAROS

2009 08 23 Cresta de Coronas

Sortim del Ref. de Pescadors on ens hi ha deixat l'autobús a les 5:55' i a fosques continuem per la pista que hi ha darrere del Refugi cap a Vallibierna fins aplegar a la bifurcació que hi ha marcada pel pal indicador, nosaltres anem cap a l'esquerra direcció Coronas, deixant a la dreta el GR-11 que va cap al Puente de Salenques. Anem caminant entre pins per un camí ample a la nostra esquerra portem el Barranc de Corones i sentim com corre l’aigua.
El camí es va fent cada vegada mes estret i en quant s'acaben els pins s'enfila cap a la dreta fent-se mes difícil seguir les traces perquè estem travessant una pedrera i cal prestar atenció a les fites que hi han per tal de passar este tros, una vegada passat ja comença a clarejar i apleguem a la Pleta de Corona (2.230 m.), mos arrimem fins a l’I bonet de Corones i allí mirem a la dreta cap a la Cresta per tal de vorer el punt on hem d'entrar a la Cresta, una vegada decidit, comencem a pujar cap a la dreta a buscar el camí que puja cap a l'Ibón inferior de Corones i una vegada estem a la seua altura (2.526m.), girem cap a la dreta a buscar la bretxa de Llosás.
Anem a buscar la canal i una vegada dins de ella anem amunt arrapem-nos per les parets però sense gens de dificultat no mes cuidant de no menejar les pedres soltes perquè darrere venen els companys.
Brecha de Llosás 2.833m. son les 8:17 h.,a l'aplegar a la bretxa, a l'altre costat veiem l'Ibon de Llosás i darrere l'Ibón pequeño de Llosás, el cel està carregat de núvols i no apleguem a vorer la cresta del Medio, m’entres que les crestes de Cregüeña si que es veuen però envoltades de boira. Comencem la travessa cap a l'esquerra a buscar l'Argarot Sud passant per l'esquerra este primer tram de cresta que trobem a l'eixida de la Bretxa de Llosás.
Aguja Argarot Sud 3.031 m. Es un amoltonament de blocs grans de granit ens fem la foto i continuem cap amunt en direcció a les dos agulles que veiem davant , l'Aneto segueix envoltat per els núvols. Anem crestejant fins aplegar a l'Argarot 3.035 m. 9:25 h., es una agulla d'uns 3 metres d’amplària i d'un granit rosa amb una fita d'alt de ella, altra foto del grup al complet i continuem , Baixem la bretxa que ens separa de l'agulla següent i esta agulla l'ataquem per la dreta deixant a l'esquerra una placa d'uns quatre metres que a la dreta té una clavi-la per la que és fàcil pujar. Baixem a un altra bretxa i açí ens trobem amb una placa extra plomada , optem per baixar uns tres o quatre metres cap a l'esquerra i pujar després cap amunt trepant per terreny descompost i delicat per a pujar a la cresta i continuar-la amunt fins aplegar dalt de l'agulla Tchihatcheff 3.050 m. 10:19'. A l'aplegar açí muntem un ràpel a l'esquerra de la cresta i baixa Alvar, però té molts problemes i Pasqual opta per desenfilar l'agulla per l'esquerra i anar flanquejant la cresta fins aplegar al fons de la bretxa on està Alvar, Basilio i jo baixem unes deu mestres cap a la dreta a buscar un altre ràpel que hi ha muntat més avall i açí si que es mes fàcil rapelar fins al fons de la bretxa.
Açí tenim el mateix que abans, enfront tenim una paret impressionant per lo que decidim anar per l'esquerra de l'agulla buscant el camí més fàcil pujant amb conter del que duem darrere perquè el camí està molt malament i contínuament movem pedres. Cal fer una xicoteta grimpada fins aplegar a la Agulla Franqueville (3.065 m-12:12').
A partir d'esta agulla, la cresta es molt aérea però gens complicada, sols que s'ha d'estar contínuament pujant i baixant blocs de pedra que requereixen d'un continuo esforç d'anar passant aquestos blocs. Una vegada apleguem al tossal superior de Llosás, cal fer un ràpel (està muntat ) i desenfilar fins al fons de la bretxa rapelant uns 15 metres.
Després de fer el ràpel anem cap a la dreta (Llosás) i rodejem la cresta per este costat fins que tornem amunt a buscar la pròxima agulla a la que apleguem molt més còmodament que a les anteriors, son les 16:13 quant fotografíe al tres companys en l' Agulla Escudier (3.3l5 m).
La boira va i ver però ja es veu de quant en quant l'Aneto, nosaltres continuem per la cresta passant per damunt del coll on acaba el Corredor Estassen, Després d'una xicoteta grimpada apleguem d'alt de la Agulla Daviu (3.350 m'16:24').
D'alt del nostre cap es veu la creu, el monòlit de la Verge i el vèrtex geodèsic de l'Aneto, sols ens queda una xicoteta caminada i ja estarem . Son les 16:43 i ja estem així dalt, Aneto 3.404 m. fotos per al record i muntatge del bivac. Anem a passar la nit d'alt, exina que sense perdre molt de temps muntem el Bivac, mengem una miqueta i mos posem dins dels sacs, tots estem cansats i agraïm el poder pegar una cabotada.
Apareixen dos cordades que venen de fer l'Aneto per Salenques, mos deixen una botella de sopa i se'n van cap avall. Nosaltres anem pegant dormides i xerrades alternant i disfrutant d'una experiència única. Dormir al sostre d'Espanya, que luxe. A més a més tenim visita, una marta mos fa companyia.
A les 6:42 mos despertem per a vorer la funció: Està naixent un dia meravellós i tenim entrades de primera per a voreu. El dia es perfecte, no fa fred i no plou.
23/08/03 Comencem la jornada a les 7:29' baixant cap al Pas de Mahoma, quant apleguem coincidim en els primer que pugen per la Renclusa, nosaltres continuem per la cresta amb vista a les dos valls per a pujar sense cap dificultat a la Punta Oliveres 3.298 m. a la que apleguem a les 7:45'
La cresta cap al Cdo. Coronas cau verticalment per lo que anem cap a la dreta seguint les fites cap al coll i passant per la part de d'alt del glacera, açí parem a omplir les cantimplores i posar-nos els grampons per tal de passar sense problemes a la base de la cresta.
Una vegada en la cresta, comencem a trepar amunt per un terreny descompost que fa pesat l'avançar, al final i seguint les indicacions de Pasqual puge per la dreta que es terreny mes sòlid i al poquet ja estem tots d'alt i continuem per la cresta fins aplegar al Corones SE (3.286 m 9:10').
Baixem una xicoteta depressió i pugem sense cap problema al Pico Corones 3.293 m. 9:23', enfront veiem el pròxim objectiu, només hem de baixar al Cdo. del Medio continuant la cresta que gira un poc cap a l'esquerra i en el fons del coll dobla altra vegada cap a la dreta i pujant tranquil•lament apleguem al Pico del Medio 3.349 m.9:49'
A partir d'este punt, la cresta es torna mes aérea i es complica tot un poc més, Pasqual i Basilio opten per tornar cap arrere i baixar fins a l'Ibon del Medio i ja mos vorem mes tar allí, continuem Alvar i jo per la cresta , cal desenfilar una xemeneia seguint les fites cap a la dreta i tornar a pujar , per a pujar la cosa es complica i mos encordem i posem un empotrador xicotet amb una cinta exprés i passem el pas mes delicat, m’entres nosaltres pugem, tres xicots baixen rapela’n per la nostra esquerra, una vegada passat continuem pujant fins aplegar a la Punta d'Astorg (3.355 m AD+ 10:24’). A Partir d’ací el camí es més fàcil en poc mes de 42' estem en el Pico Maldito(3.350 m 11:10').
Continuem per la cresta tenim per fondo a l'esquerra una visió preciosa del Cregüeña i a la dreta el Glacera de l'Aneto a les 11:12 deixem les motxilles en la cresta per arrimar-nos a fer el Gendarme Schmidt-Endell 3.355m. 11:24' al que apleguem sense grans problemes i pel mateix camí tornem a la cresta a arreplegar les motxilles i continuar per la cresta de Cregüeña.
Comencem baixant sense grans problemes però prompte comença a afilar-se la cresta i cada metre mol hem de guanyar, tant es així que aplega un moment en què decidim fer un ràpel i sortir cap a l'esquerra a buscar la base de la paret abans d'aplegar a la Agulla Aurillon, i des d’este punt ens apuntem al Ibon del Mig i tot lo recte que podem botant blocs de pedres fem cap a l'Ibón on mos esperen Pasqual i Basilio.
Després de refrescar-nos amb un banyet a l'Ibón pleguem trastos i mon anem cap avall a vorer si pillem l'autobús.
Apleguem al Pont de Corones a les 16:27' al ratet ja estava l’autobús que mos porta al Plan de Sanarta i allí agafem el que ve de l'Hospital i mos baixa a Benasc.
Lo primer anar a casa Paco, bocata, cervesa carretera i a casa a les 23:30'.

1995 07 21 Collado de Eriste al Posets.

TRAVESIA DEL COLLADO DE ERISTE AL POSETS
Vila-real 21-Julio-95 salimos a las 15 horas hacia Benicasim , pasamos por el apartamento para despedirnos de la familia y salimos rumbo a Eriste a las 15,30.
Con el fin de adelantar nuestra llegada al refugio para poder descansar unas horas, cogemos la autopista en Oropesa.Al llegar a Reus la dejamos para coger la carretera a Lleida y alli cogemos la N-230 que nos lleva hasta Benabarre, en Benabarre por la comarcal 1311 nos dirigimos a Eriste y una vez en Eriste cogemos la pista que nos lleva hasta el aparcamiento junto a la cascada de Espiantosa.
Nos cambiamos de ropa y comenzamos a subir al refugio hacia las 20h.55´, llegamos al refugio a las 22h.05´, esta a rebosar, Evaristo que sigue de guarda, nos dice que no le queda sitio, que si llevamos tienda, le decimos que no pero el dia es bueno, no hace frio y llevamos sacos de dormir, salimos por encima de Roki, el pastor aleman que corria tras los sarrios.
A las 22h. 35´llegamos a la altura del arroyo que baja del lago Llardaneta, hay una zona muy buena para acampar y lo hacemos sin mas, metiendonos dentro del saco de dormir, comemos un poco y nos tumbamos a ver el magnifico firmamento que como ademas no hay luna se ve perfectamente, antes de dormir todabia tenemos tiempo de ver una estrella fugaz enorme hacer un par de explosiones espectaculares en el cielo comentamos que los dioses nos auguran una feliz estancia.
Sabado 7h.40´salimos hacia la izquierda remontando el rio pero buscando acercarnos a la aguja del Forcao,pasamos por encima del lago dirigiendonos hacia el Collado de Eriste que vemos al fondo a la izquierda, recogemos las raquetas que se nos quedaron aqui en el puente del 1 de Mayo y continuamos hacia el collado despues de coger un poco de nieve y llenar las cantiploras, tardamos unos veinte minutos en subir el corredor del Collado de Eriste.
Nada mas llegar al Collado nos disponemos a subir por la arista de la derecha hacia los picos de la Forqueta, los pasamos sin ningun contratiempo y nos disponemos a pasar la chimenea que hay antes del diente Royo, subimos un poco hacia la derecha y al salir al desplome, giramos a la izquierda y la subida es mucho mas comoda que por dentro de la canal, la clavija de aseguramiento con los dos cordinos continua en su sitio, pasamos el diente Royo y el lugar donde dormimos la última vez, son 3010 m. continuamos por la cresta, son la nueve de la mañana comentamos que mas o menos la otra vez tambien salimos a esta hora y con el dia mas largo y sin nieve lo tendremos mas fácil.
Pasa de las diez cuando paramos a almorzar, lo hacemos en medio de una amplia cresta donde todabia queda nieve y hay un pequeño cerco de piedras como refugio para dormir, nos quedamos frios comenzamos a subir el Pavots, la roca está muy descompuesta pero no hay grandes dificultades, encontramos un cordino encima de una roca a modo de anillo para asegurar, supongo que con las primeras ventiscas, desaparecerá porque está dejado caer tan solo.Antes de llegar al Espadas, encontramos dos clavijas que se conservan perfectamente aunque se ven con algunos años.
Pasamos por encima del Espadas, y cruzando un paso muy estrecho que hay y con unos desniveles muy pronunciados a ambos lados, nos plantamos en la Tuca de Llardaneta a partir de aqui se trata de subir por una ladera muy empinada y con muchas piedras sueltas hasta la cima del Posets donde llegajos a las 11h.33´.
Nos hacemos la fotos de rigor junto a la multitud de gente que hay en la cima y todabia nos da tiempo de conocer a Raimón, amigo de Francesc Martinez Masso , le damos recuerdos para el .
Apenas diez minutos despues comenzamos a bajar hacia el diente de Llardana y por la Canal Fonda al lugar donde habiamos dormido, junto a la piedra marcada con el nº 192 recogemos los sacos que habiamos dejado y seguimos al refugio
Nos despedimos del guarda del Angel Orús y bajamos por el camino precioso que hay hasta la pista donde tenemos el coche, cuando llegamos son las 14h.30´, tenemos tiempo de parar en Benabarre a poner gasoil i ver a Miguel Indurain ganar la contrareloj del Tour de Francia. A las 20h. 35´llegamos a Benicasim.
21 de Juliol de 1995
Pascual Peris Mundina & Josep Antoni Martín