2009 07 23 Gabietos-Perdido

ENCADENAMENT DE PICS EN EL CIRC DE GAVARNIE
A les 8:07, sortim cap al Port de Boucharo, que està a un Km i pico del pàrquing, girem cap a l'esquerra seguint el sender que porta al Ref. de Serradets i que forma part dels camins del Parc des Pirineus, a les 8:45 ja estem baix del gla ciar dels Gabietos i anem cap a les aigües que surten d'ell.

Passem per uns geleres i pugem deixant a la nostra esquerra la cascada que surt per unes roques roges i polides per l'acció del gel fins aplegar al gla ciar, allí mos encordem i tirem amunt per la dreta deixant a la nostra esquerra el glaciar.

Son les 11:07 quan apleguem a la part de d'alt i anem a buscar unes roques a la dreta d'uns restos de gel que hi han mes alts, mos llevem la corda per pujar mes còmodament.
Coll de Gabietos, 12;30, anem cap a la nostra dreta a Buscar el GABIETO ORIENTAL (3.034 m. 12:30 h.), mos fem la foto i tot seguit anem per la cresta fins al GABIETO OCCIDENTAL (3.036 m. 12:49 h.).
Per a tornar al Coll dels Gabietos tornem per la vesant sud directes al coll i mirant ja el camí que puja per l'oest al Taillon.
Com veiem traces molt clares de camí, no mes apleguem al coll comencem a pujar sense perdre gens de temps, puja suaument al principi per unes roques d'un color ocre i quan la roca es torna mes grisa el camí es fa mes empinat.
TAILLÓN,(3.146 m. 16:31 h.) fem fotos i admirem cap a l'Est la cresta que tenim per davant veien en primer terme el Dedo, el Bazillac i la Cascada de Gavarnie i la resta mos ho tapen els núvols que en este moment tapen el paisatge.
Fa un vent molt fort i desagradable per lo que no mos encantem massa i de seguida comencem a baixar cap a l'Est.
Abans d'aplegar al Dit, el vent segueix bufant amb força i de quan en quan podem contemplar la meravella que és el Circ de Gavarnie al complet amb tots els Pics i la Gran Cascada, el Dit des d'este costat queda indefinit per la presencia del Balzillac que fa que no es veia amb claredat.
Apleguem al Dedo poc abans de les quatre de la vespra, el passem per la part sud i mon anem per baix del Balzillac contempla'n la quantitat de bivacs que hi han, com en tot el dia no em menjat res, parem a pegar un mosset passades les quatre, mentrestant uns pardalets preciosos mos contemplen.
No ho fem massa llarg i de seguida peguem amunt a buscar el Coll de los Isards i d'allí pegant-li la volta pel sud apleguem a la cresta, allí deixem la motxilla i continuem per la cresta a l'Oest fins aplegar al CASCO, (3.012 m. 18:13 h. ), segueix bufant el vent però la vista es molt bona encara que hi ha alguns núvols, es veuen els pics dels Gabietos, El Vignemale i tot lo que hi ha en mig entre nosaltres i cap a l'Este vegem perfectament el Monte Perdut, Cap al Sud davant nostre tenim el Descarregador però veiem fins el prepirineu oscense.
Baixem cap al Torre, per geleress i terrasses a buscar un lloc per a passar la nit. Hem de buscar aigua.
El dia 23 sobre les 19:36 i a 2.885 muntem el bivac baix de la Torre de Marboré. El lloc es perfecte, posem un sostre que portem, i anem a buscar aigua per a omplir les cantimplores, una vegada mengem mos posem dins dels sacs per a passar la nit.
A les 8:03 comencem a pujar per geleres i terrasses cap a la cresta, una vegada en ella deixem les motxilles i continuem cap a l'Oest fins aplegar al TORRE DE MARBORÉ, (3.009 m. 8:48 h.) el GPS em marca 3.015 m. me dona una diferencia de 6 m de més.
Desprès de deu minuts de mirar el paisatge comencem a baixar cap a l'Est en direcció al 'Espatlla de Marboré, fem igual que en els dos pics anteriors, el rodegem pel Sud fins aplegar a la cresta i després continuem cap a l'Oest fins aplegar al ESPALDA DE MARBORÉ, (3.075 m. 10:59 h.), la pedra d'este pic es d'un color mes be gris, a partir d'ací els pics de la Cascada son un objectiu més fàcil ja que no hi han grans desnivells i sols es tracta de continuar per la cresta.
Apleguem al PICO OCCIDENTAL DE LA CASCADA, (3.098 m. 10:59 h.) este pic es mes roget que l'anterior, hi ha una fita d'unes cinc pedres i allí mateix mos fem la foto de rigor i baixem cap a l'Est per una ximenera molt descomposta.
Continuem cresta avant cap al PICO CENTRAL DE LA CASCADA, (3.108 m. 11:45 h.) que està format per una forqueta per lo que marque els dos pics per que no hi haja cap dubte, el primer dels dos me dona una altitud de 3.108 m., i el segon dona exactament lo mateix,
Baixem cap al PICO ORIENTAL DE LA CASCADA, (3.161 m. 12:13 h.), d'un color mes roig que els dos anterior que eren mes blancs, anem per la cresta i abans d'aplegar fem una xicoteta grimpada sense cap dificultat, una vegada d'alt mos fem els tres junts una foto amb el Marboré darrere.
Després de mitja hora de caminar per la cresta apleguem al pic MARBORÉ, (3.248 m. 12:52 h.) des d'on veiem una vista espectacular dels Astazous, tot el circ de Gavarnie, la vesant Oest del Cilindre, cap al Sud tota la part del Descarregador, es veu perfectament el Vignemale.... mires cap on mires es espectacular.
Ara toca fixar-se en el camí, vegem com per la cresta es pot anar perfectament cap al Cilindre fins a on veiem que la terra canvia de color i es torna gris, en eixe moment girem cap a la dreta per a pegar-li la volta al Cilindre per la vesant Sud sense perdre molta altura.
En este punt mos separem, jo vaig per d'alt i Sergi i Basi-li van per baix per a passar la morrena que hi ha a l'Oest del Cilindre i baix del Coll del Marboré que es un caos de pedres soltes, a l'altre costat mos tornem a ajuntar i com ja es tard parem a pegar un mosset.
Continuem per la senda que em trobat i continuem per ella fins aplegar al “Pequeño Lago Helado”, on deixem les motxilles i comencem a pujar cap amunt del corredor del Cilindre deixant el never a la nostra dreta i pujant per la cresta rocosa que hi ha a l'esquerra.
Estem en PITÓN SO DEL CILINDRO, (3.180 m. 17:22 h.), uns xics que hi han allí mos fan una foto amb el Monte Perdut i el Dedo darrere nostre, al mateix temps nosaltres els fem unes fotos a ells dos.
A continuació tirem per la ximenera amunt, fins aplegar al CILINDRO, (3.314 M. 17:48 h.) Fem les fotos que toquen, una massa enorme de núvols parats en les parets del circ de Gavarnie, el llac de Marboré, les fotos en la fita del cim, la foto amb el perdut de fons, en fi lo que toca, i cap a vall.
Una vegada baix, Sergi ja ha muntat el bivac, hi ha portar les motxilles al lloc i ha triat el lloc mes bonic per a passar la nit al costat del llac, una meravella.
Sopar i dormir, a les vuit ja estem dins del sac i diuen que hi ha algú que esta ronca'n. A les set i mitja, comencem a pujar passant pel costat del llac i enfilant-nos cap a l'escopidera deixant el gla ciar a l'esquerra fins que s'acaba la neu i estem a l'alçaria del Dit de Monte Perdido, llavors creuem cap a l'esquerra directes al coll que hi ha entre el Perdut i el Dit.
Apleguem a la paret i agafa la segona canal de l'esquerra i cap amunt fins a un replanell que hi ha un clau en la paret de l'esquerra, cal tindre cura amb les preses que son insegures i estan molt soltes, una mica mes amunt hi ha un anell amb unes cintes a la dreta i poc desprès un altre anell de cintes a la meva esquerra, DEDO, (3.179 m. 8:23 h.)
Ara toca baixar, monte un ràpel en l'anell de la part de d'alt però la corda no m'aplega baix per lo que he de muntar un altre ràpel mes avall en el segon anell per a poder aplegar baix del tot.
Recollim el material i a buscar el Coll del Perdut, i d'allí baixem per la besant E a buscar la punta d'Esparrets, anem baixant fins que la cosa es complica i Basi-li opta per quedar-se i segueixo assoles, baixe per uns canalons oberts per l'aigua i que en alguns punts tenen gel per lo que em resulta difícil e insegur, una vegada puc sortir de les canals, gira cap al N per damunt d'uns geleres i busque el coll, continua per la cresta fins aplegar al ESPALDA D'ESPARRETS, (3.084 m. 10:23 h.)
Torné pel mateix camí cap amunt ara en vegada de pujar pels canalons d'aigua que no m'abellís tornar a pujar, pegue amunt una miqueta abans d'aplegar a les caigudes de l'aigua.
Conforme estic pujant veig un anell, es veu que algú mes ha tingut un mal pensament, continua amunt fins aplegar on està Basi-li i els dos junts puguem cap al Perdut.
MONTE PERDIDO (3.355 m. 11:33 h.) Fem fotos de tots els voltants, el dia es molt clar, després d'estar bufant el vent tots estos dies l'atmosfera esta neta del tot. Fem fotos a tots els punts al voltant i peguem avall per la via normal, està ple de gen, després d'anar per tots els pics del voltant i no trobar a ningú, açò pareix la fira.
Bo, una vegada baix en el petit llac gelat, arrepleguem el bivac i decidim anar cap a casa lo mes aviat possible.
Agafem el camí que baixa cap a Goriz, però abans d'aplegar girem cap a la dreta a buscar el Colla-ho de Millaris i el de darrere que es veu de lluny i es el que mos serveis de referència, Colla-ho del Descarregador, sempre en direcció 290ª i pujant suaument sense parar.
Parem a dinar en un riuet que baixa de la Torre sobre les 15:11h. Peguem un mosset ràpid i continuem pujant cap amunt a buscar el coll del Descargador, en el mateix coll coincidim amb un grupet de gen que estan descansant, ací es on el camí s'uneix amb el que ve de Goriz i el seguim cap a la dreta, davant de nosaltres apareix primer el Dit, després e Bazillac i mes tard la Brecha, continuem pujar per la senda fins aplegar a la Gruta de Casteret.
Entrem en la gruta fins a la balla metàl•lica que hi ha i desprès de vore com surten dos francesos de dins de la cova ens anem cap a la Bretxa de Roldán, la senda no existeix perquè anem entre blocs de pedres però el camí està perfectament marcat amb fites per tot arreu.
Una vegada en la Bretxa baixem cap al refugi i desprès de pegar un trago d'aigua enfilem la senda cap al coll de Serradets i d'allí anem cap al Coll de Bujaruelo passant per baix del Dedo, Bazillac, Taillon, Gabietos....carretera i fins al cotxe.
Sense parar a menjar fem cap a casa a les tres del matí.
Sergi Martín
Basilio
Josep Antoni Martín